Un país artificial

En el seu par­la­ment, Cristóbal Mon­toro ha acu­sat alguns cata­lans de voler cons­truir un país arti­fi­cial. En el debat dels pres­su­pos­tos de l'Estat, el titu­lar d'Hisenda, amb el des­pit del vot nega­tiu dels naci­o­na­lis­tes, es dedicà a enves­tir sense “tre­mo­lar-li el pols”, desau­to­rit­zant qui “només es mira el melic” i fent ser­vir el corró de la majo­ria abso­luta. Mon­toro, que pot ser molt des­a­gra­da­ble, fins i tot quan no s'ho pro­posa, va acu­sar els cata­lans “d'anar con­tra­cor­rent de les idees polítiques del món” i tenir “una visió aïllada i par­cel·lada de la rea­li­tat”. Els popu­lars es nega­ren a nego­ciar res i la seva immensa sole­dat quedà més que palesa, tot i la majo­ria blava que domina l'hemi­ci­cle.

L'inde­pen­den­tista Alfred Bosch, en l'espi­ral de l'enfron­ta­ment, parlà de l'espoli fis­cal i social de Cata­lu­nya i va denun­ciar que “men­tre el poder espa­nyol ens roba, les fac­tu­res que paguem se les gas­ten en jogui­nes de guerra”. Al Par­la­ment, Artur Mas recor­dava que no es paguen els deu­tes amb Cata­lu­nya –“que són els diners dels cata­lans”– i, per con­tra, s'aug­menta el pres­su­post del Museo del Prado i es tira enda­vant l'AVE a Galícia.

Fa uns mesos vaig tra­ves­sar Espa­nya d'est a oest amb cotxe i per magnífiques auto­vies gratuïtes que tenia la sen­sació que s'havien cons­truït espe­ci­al­ment per a mi, perquè pràcti­ca­ment no em cre­uava amb altres cot­xes. Era com viure en un país arti­fi­cial, amb cafè per a tots i pagat per uns pocs. Viat­jar per la pell de brau és la cons­ta­tació que tot és arti­fi­cial: el país, l'Estat i fins i tot qui governa. I és perillós ali­men­tar l'arti­fi­ci­a­li­tat d'unes rela­ci­ons en hores bai­xes, quan la rea­li­tat imposa una des­a­fecció mútua entre Cata­lu­nya i Espa­nya. La con­fron­tació està ser­vida i els bom­bers sem­bla que s'han con­ver­tit en piròmans.

Cristóbal Mon­toro, fora del Congrés, ha dit que “Espa­nya neces­sita Cata­lu­nya i Cata­lu­nya té tota la pri­o­ri­tat del govern”, però costa creure que aquesta afir­mació no sigui una gira­gonsa del minis­tre. No serà que en les dar­re­res parau­les de Mon­toro s'amaga una segona intenció, aque­lla que diu que Espa­nya neces­sita de Cata­lu­nya per seguir munyint la mame­lla? Total, un Estat arti­fi­cial.