Opinió

Distensions a Platja d'Aro

Aquí encara semblem deutors de la idea temerària, antievolutiva i descartada als països avançats del rendiment immediat peti qui peti

L'any pas­sat, la meva veïna de Platja d'Aro –el nom de la qual no diré perquè no estic segur que li fes gràcia– i l'autor d'aques­tes línies vam fer una visita a l'alcalde de la loca­li­tat, senyor Joan Giraut, per expo­sar-li diver­ses qüesti­ons rela­ti­ves al bon fun­ci­o­na­ment del ser­veis de la loca­li­tat, algu­nes direc­ta­ment depen­dents de la seva gestió muni­ci­pal, d'altres opi­na­bles dins un, diguem-ne, refu­gi­ats en l'eufe­misme, marc de ciu­ta­da­nia i progrés com­par­tits. Bre­gar amb ciu­ta­dans quei­xo­sos i a rau­xes empre­nyats és una feina que no desitjo a ningú, i val a dir que el senyor Giraut, a qui d'altra banda que jo sàpiga no ha apun­tat ningú al cap amb una pis­tola perquè accedís al càrrec, la porta amb una dig­ni­tat i una ataràxia entre budis­tes i fran­cis­ca­nes admi­ra­bles.

I admi­ra­ble va ser el comiat que ama­ble­ment ens va dis­pen­sar, cons­ta­tant el temps sense veure'ns, i que hi tornéssim aviat. Ai las, senyor alcalde, els savis cas­te­llans –també hi ha savis, a Cas­te­lla, a més de fat­xes vultúrids– diuen “más vale pre­ve­nir que curar”, i si el senyor Giraut o algú del seu staff tenen el cos­tum de lle­gir els dia­ris, i encara la bon­dat de lle­gir aquest, pot­ser ens estal­vi­a­rem la visita a l'alcal­dia i, pot­ser, fins i tot la podrem con­ver­tir en una invi­tació a fer una copa.

Fa uns anys, el qui era cap d'aquesta secció d'Opinió del diari, en Car­les Prats, quan madu­rava la pri­ma­vera em deia amb amis­tosa iro­nia: “Ja tenim aquí el clàssic d'en Palol sobre les boies de Platja d'Aro”. I tant, modèstia a part, que no em des­a­gra­da­ria que fos un clàssic, com ho són l'injust repar­ti­ment mun­dial dels bene­fi­cis, el vam­pi­risme feu­dal dels ban­quers i l'escla­vatge de les dones i les cri­a­tu­res al Ter­cer Món, i seria un deliri per part meva si una cosa essen­cial no dife­renciés aquest clàssic de molts d'altres: que, per opi­na­ble que sigui quin és més impor­tant, si l'un o el de més enllà, en aquest un veu al final del túnel la llu­meta de la pos­si­bi­li­tat que ser­veixi d'alguna cosa, que un dia em facin cas o que eme­tin un senyal que el mis­satge els ha arri­bat.

Dar­rere de les dis­cus­si­ons amb el senyor bat­lle hi ha un model de fons de soci­e­tat, més enllà d'un símptoma o d'un altre, con­fi­gu­rat per tal con­junt de símpto­mes. Quan cada any li dema­nem que posi les boies de la platja més allu­nya­des de la sorra no és per empre­nyar-lo o perquè no tin­guem res més a fer, ni per un ociós capritx este­ti­cista; és perquè l'espai d'aigua de mar que en una platja l'auto­ri­tat reserva per als qui neden o per als qui van moto­rit­zats marca la qua­li­tat de la civi­lit­zació, el grau de progrés, el res­pecte per l'eco­lo­gia i, en defi­ni­tiva, la qua­li­tat de vida. No és només si els qui neden tenen més o menys espai, és perquè la pro­xi­mi­tat dels canots empo­breix i degrada amb soroll, amb agi­tació de l'aigua i amb pol·lució l'estada a la platja pròpia­ment dita. Un con­junt molt alt només perquè els qua­tre fatus mil­ho­mes i pets bufats del barco l'exhi­bei­xin de més a prop davant dels cone­guts, ja que no deuen poder exhi­bir d'altres coses. El resul­tat és que les boies cada any són més a prop. Burla? Menys­preu? Tri­but als amos dels vai­xells? Pot­ser res d'això, pot­ser tan sols que els qui posen les boies són uns inútils incapaços de l'àrdua ope­ració intel·lec­tual de conèixer una mesura i apli­car-la cor­rec­ta­ment, i les foten allà on els peta.

És com quan diem al senyor Giraut que el res­pecte pel son noc­turn dóna la mesura de la cate­go­ria d'una loca­li­tat, i de retruc d'un país. Vagi-se'n a Ale­ma­nya, a la Gran Bre­ta­nya, a Holanda, als països nòrdics –és una exhor­tació retòrica: segur que ho ha fet– i observi què els passa als qui pro­ven de pas­se­jar-se tor­rats per una zona urbana habi­tada i no espe­ci­a­lit­zada per a tal fi fent xivarri i pixant-se per les can­to­na­des, que és el que dia sí dia també ens tro­bem davant de casa tot l'estiu; veurà que poc que tri­guen a anar a petar a la gar­jola. Aquí, en canvi, el rot, la vomi­tada i la barbàrie tot­hom ho con­si­dera la cosa nor­mal. De debò vol con­so­li­dar Platja d'Aro en ter­mes de ciu­tat sense llei?

No em sento còmode en el paper d'alliçona­dor, ni de mora­lista admo­ni­tori. No em sento ningú per impar­tir lliçons, i menys a algú esco­llit pel seu poble, lite­ral­ment i en tots els sen­tits. Però sento una nostàlgia de què no em puc des­em­pa­lle­gar quan veig com ges­ti­o­nen aques­tes coses als països cap­da­van­ters, els qui fan tot allò que més enda­vant, al cap d'uns anys, aquí algú des­co­breix i acaba apli­cant, pot­ser quan allà ja són un parell de pas­sos més enda­vant.

Aquí encara sem­blem deu­tors de la idea temerària, absurda, anti­e­vo­lu­tiva, auto­des­truc­tiva i, al cap i la fi, des­car­tada i ana­te­mit­zada en els països avançats de la pro­duc­ti­vi­tat, del ren­di­ment imme­diat peti qui peti, tant hi fa la depre­dació, tant hi fa el males­tar dels inno­cents, tant hi fa si d'aquí a qua­tre dies la gallina dels ous d'or no serà altra cosa que un inútil, ridícul esque­let. Si ja comença a ser-ho! Fixi-s'hi bé, senyor Giraut, ja no som als anys sei­xanta, que tot era pàtria –i no n'era res!–, aquesta és la direcció del progrés: els qui van a peu tenen pri­o­ri­tat sobre els qui van en cotxe, els qui es pas­se­gen tenen pri­o­ri­tat sobre els qui apar­quen, els qui dor­men tenen pri­o­ri­tat sobre els qui van de marxa, les flors i els arbres tenen pri­o­ri­tat sobre l'asfalt i el ciment, l'aire pur té pri­o­ri­tat sobre la llufa dels car­bu­rants fòssils, els qui neden i s'endor­mis­quen al sol tenen pri­o­ri­tat sobre els qui van en vai­xell i embru­ten el mar, remo­uen els fons de posidònia, mare­gen els pei­xos i empu­de­guen de diòxid de car­boni l'aire i els pul­mons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.