L'N-II com a alternativa

La majo­ria de ciu­ta­dans segueix els con­sells dels seus gover­nants. Si al seu dia una majo­ria els van donar con­fiança per ges­ti­o­nar la cosa pública, seria lògic que ara tots ple­gats els féssim cas quan ens donen reco­ma­na­ci­ons. Un govern que es mos­tra com­pren­siu amb els ciu­ta­dans que es neguem a pagar els peat­ges vol dir que els entén i que es posa al seu cos­tat. Si el mateix govern ens diu que no patim que tot s'arre­glarà, que dei­xem de fer baja­na­des amb la cosa aquesta de les mobi­lit­za­ci­ons del #novull­pa­gar, perquè infrin­gim la llei i la broma ens pot cos­tar 100 euros, hem d'estar agraïts, perquè ens avi­sen. El mateix con­se­ller Felip Puig ens deia que si no volem pagar l'auto­pista tenim vies alter­na­ti­ves. I és clar, també li fem cas. Jo ahir vaig seguir aquesta lògica del bon ciu­tadà obe­di­ent, que con­fia en el seu govern. Al cap­ves­pre tor­nava cap a Girona després de gau­dir de la diada fes­tiva de l'1 de Maig a les Fires de Figue­res i, fent cas del con­se­ller Puig, vaig pas­sar per l'N-II. Per fer qua­ranta quilòmetres de car­re­tera vaig tar­dar poc més d'una hora. A l'alçada del tren­cant de Vila­de­muls hi havia una retenció i una cua que arri­bava fins a Medinyà. No hi havia cap acci­dent, no hi havia cami­ons, ni tam­poc cap patru­lla dels Mos­sos en tot el tra­jecte. Sen­zi­lla­ment és l'N-II de cada dia i de caps de set­mana. Gràcies per la reco­ma­nació, con­se­ller. Quant fa que no cir­cula per aquesta car­re­tera?