L'independentisme a Europa

L'Aliança Lliure Euro­pea (Euro­pean Free Alli­ance) és un par­tit polític euro­peu creat el 1981 que aglu­tina tots els prin­ci­pals par­tits inde­pen­den­tis­tes: bas­cos, gallecs, cata­lans, fla­mencs, bava­re­sos, sards, cor­sos, esco­ce­sos, occi­tans, savo­ians... Hau­ria de ser, doncs, el punt de con­fluència inter­na­ci­o­nal de la nos­tra uni­tat sobi­ra­nista.

El seu pre­si­dent és el fla­menc Eric Defo­ort i el secre­tari gene­ral, Jordi Solé, alcalde de Cal­des de Mont­bui. La seva fun­dació Mau­ri­tis Cop­pi­e­ters, que porta el nom d'un dipu­tat fla­menc impul­sor de la idea, és un dels seus ins­tru­ments estratègics. El CIE­MEN hi col·labora i en el seu con­sell asses­sor científic hi tro­bem per­so­na­li­tats com ara Ber­nat Joan.

Entre els objec­tius polítics de l'ALE, a més de llui­tar per un estat propi, n'hi ha tres que con­si­dero relle­vants: 1) Defen­sar el medi ambi­ent i el desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble. 2) Pro­moure l'abo­lició de l'ener­gia nuclear. 3) Defen­sar la diver­si­tat lingüística i cul­tu­ral.

L'Scot­tish Nati­o­nal Party (SNP), que forma part de l'ALE, i que dis­posa de dos euro­di­pu­tats al Par­la­ment euro­peu, es mani­festa també per la des­nu­cle­a­rit­zació civil i mili­tar el dia que la seva nació sigui inde­pen­dent. Encara més, el SNP té obert un debat intern per sor­tir de l'OTAN quan tin­guin estat propi. Així ho han con­fir­mat Jim Mat­her i David Lin­den, dos dels seus alts diri­gents, durant les seves recents visi­tes a Bar­ce­lona. Tenim, doncs, bons com­panys de viatge en la futura Europa dels pobles que hem de cons­truir.

ERC, que per­tany de ple dret a l'ALE, en nom­bro­ses oca­si­ons ha pro­po­sat la igual­tat d'opor­tu­ni­tats en el model de soci­e­tat euro­pea. Ara bé, para­do­xal­ment, quan s'ha tro­bat en el moment de defen­sar coa­li­ci­ons ger­ma­nes com obser­va­do­res, com ara SI, s'ha enro­cat amb el seu dret a veto. Ha actuat d'una manera sem­blant a ICV quan altres par­tits verds legítima­ment cons­tituïts, com ara Alter­na­tiva Verda, varen dema­nar ser mem­bres del Par­tit Verd Euro­peu. Per ERC i ICV aquesta és una manera de tan­car-se amb l'exclu­si­vi­tat i de con­ver­tir la seva estratègia de “pal de paller” en un ins­tru­ment de poder.

Els anys 1979 i 1984 els mem­bres l'asso­ci­ació Eco­ropa (Euro­pean Eco­lo­gi­cal Action), cofun­dada per Denis de Rou­ge­mont, vàrem impul­sar dos mani­fes­tos per una rege­ne­ració democràtica on ens avançàvem a la crisi de model econòmic i de crei­xe­ment que ara patim: Pour une autre Europe vers una demo­cra­tie écolo­gi­que i Une nou­ve­lle Europe pour temps nou­ve­aux. Quan ens referíem que “una altra Europa era pos­si­ble”, parlàvem també d'un canvi radi­cal en la forma d'enten­dre la militància en els par­tits polítics tra­di­ci­o­nals; d'aban­do­nar la inso­li­da­ri­tat entre els que remen en una mateixa direcció. En els debats que teníem a la Villa Moy­nier del Cen­tre Européen de la Cul­ture de Gine­bra con­si­deràvem que la qua­li­tat d'un par­tit euro­pe­ista havia de ser pre­ci­sa­ment la seva capa­ci­tat de superar el sec­ta­risme.

El proïsme polític havia de ser una pràctica habi­tual entre orga­nit­za­ci­ons que tre­ba­llen per superar una Europa sot­mesa per la tec­nocràcia i els oli­go­po­lis energètics. I és pre­ci­sa­ment aquesta ajuda mútua la que ens reclama la soci­e­tat civil per a un procés uni­tari, no pas uni­fi­ca­dor, de l'inde­pen­den­tisme català.

L'Aliança Lliure Euro­pea, que forma grup amb Els Verds (The Gre­ens) al Par­la­ment euro­peu, és un espai polític extra­or­di­nari per expe­ri­men­tar i defi­nir com volem que sigui la futura Europa de les naci­ons; un lloc per repen­sar l'Europa d'Eura­tom i dels ban­quers; una estruc­tura política de tro­bada dels inde­pen­den­tis­tes ali­ats amb els nous movi­ments soci­als i d'“indig­nats” sor­gits d'una glo­ba­lit­zació econòmica sense ànima.

Els inde­pen­den­tis­tes que no estem sota l'aixo­pluc dels par­tits libe­rals i con­ser­va­dors, com ho estan els sobi­ra­nis­tes de CiU, ens hi juguem la base ètica sobre la qual s'ha d'impul­sar una pro­posta alter­na­tiva de la política euro­pea domi­nant.