La responsabilitat de cadascú

Fins fa poc temps era comprensible que les entitats associatives privades seguissin la corda a les administracions, en especial a la local, perquè moltes d'aquestes entitats vivien i viuen gràcies a l'almoina pública. Per això, quan els ajuntaments les cridaven a formar part d'aquests consells assemblearis que es creen quan es volen beneir, sense risc, les decisions que es prenen en la gestió municipal, no hi havia altra alternativa que fer el paper que tocava i formar com el primer. Ara les retallades estan deixant sense aquesta força coactiva alcaldes i regidors, però sembla que no se n'hagin assabentat.

La qüestió ha tornat al primer pla per la picabaralla entre el govern i el grup municipal Ara Reus sobre l'autoria de la idea de crear un nou consell per afrontar la crisi econòmica a la ciutat. Jo, sincerament, els agrairia, a tots plegats, que no es posessin pedres al fetge i que ho deixessin estar. La responsabilitat de l'administrador és precisament la de decidir i actuar en benefici de l'interès general per intentar solucionar el que els administrats, un a un, no podríem arreglar. Si aquesta responsabilitat s'ha de diluir en consells sense personalitat jurídica ni capacitat decisòria, val més que no s'hi posin. Millor que cadascú s'ocupi de la seva feina i col·labori en el que sigui necessari, amb qui sigui, però sense caure de nou a bastir cases de palla que s'esfondren més ràpidament del que costa muntar-les.