Just abans de les flors

Hi ha coses que són de mal valorar. Ara mateix, que
el Roca petit, el pastisser d'El Celler, que ha obert una gelateria al carrer de Santa Clara, proposi als visitants de la ciutat que tastin el seu gelat de mel i flors, és un fet positiu. Sempre he pensat que Girona en treia poc profit, dels milers de visitants del Girona, temps de flors. Que potser seria bo inventar alguna cosa que els milers de forasters que inunden la ciutat es poguessin endur com a record, com a regal als amic i familiars. Però no n'estic gens segur. La gran festa de les flors es fonamenta en l'esforç desinteressat de centenars de persones que no en treuen res més que la satisfacció de la feina ben feta al servei dels conciutadans. Com s'ho prendrien si veiessin que algú hi feia negoci? No, no és el cas dels gelats, ni dels milers d'àpats que despatxen els restauradors gironins, ni de les begudes dels bars. Tot això es dóna per descomptat. Ni el dinar, ni el cafè, ni el gelat es poden emportar cap a casa. Per a bé i per a mal. Com no es poden endur el plaer de les visites als 127 espais treballats que enguany els esperen. De manera que ja deu estar bé com està: visita sense records.

He dut molts alumnes, de diverses edats, d'excursió.
Us puc assegurar que el primer que pregunten quan prepares el viatge és què podran comprar. Als visitants, des de menuts, els agrada poder endur-se'n a casa alguna cosa que certifiqui que hi han estat, que han participat en la festa, sigui quina sigui. Enteneu d'altra manera, ja al segle XXI, que els que fan turisme pel Camí de Sant Jaume encara pelegrinin de poble en poble demanant un segell que deixi clar que ells hi han passat? No sé si és una cosa que es podria copiar. Donar a cada viatger que ho demani un paper que es fes marcar als espais visitats i així tornar a casa amb el diploma de l'itinerari acomplert –més o menys, segons les forces i la curiositat de cadascú. Només és una idea. Us deixo a vosaltres el gust de pensar si aquell certificat floral podria després trobar la forma d'incentivar noves visites a la ciutat. Com que no tindria indulgències religioses, se li podria donar descomptes específics. Sempre seria més estimulant que el Girona 10, que ha tingut tant d'èxit, però que potser és un reclam massa barroer.

Com podeu entendre, estic pensant en veu alta. Ja sé que, de les flors, hi ha prou gent que se n'ocupa i se n'ocupa prou bé. Deixem que siguin ells els que organitzin, com fins ara, la gran festa anual. Segur que aniran trobant, com fins ara, els millors camins per continuar posant Girona al mapa de la bellesa efímera de les flors. Des de fora, assegut al sofà, és molt fàcil fer volar coloms. Jo també m'hi he vist amb cor. He pensat que, com diu la dita, de vegades els bojos fan bitlles.