Bé, sí, però no

Riua­des de per­so­nes joves i grans han pas­sat aquest dies pel Saló del Còmic. El català hi era pre­sent amb un mos­tra de Cavall Fort, un estand del depar­ta­ment de Cul­tura per pro­moure la lec­tura i un altre espai on es venien totes les nove­tats edi­to­ri­als en català. Bé. Sí, bé, però no. Tot i el volun­ta­risme de certs edi­tors, el català al còmic no rut­lla. Si més no el que va des­ti­nat al públic adult. No s'entén que vàries gene­ra­ci­ons de nens lec­tors en català donin com a resul­tat una minsa afició adulta a lle­gir tebeos en català. No podem car­re­gar les cul­pes a les mul­ti­na­ci­o­nals. Molts dels èxits del còmic en cas­tellà són de collita cata­lana i les des­pe­ses de tra­ducció no són les dels doblat­ges. Pot­ser cal que després de la llei del cinema ens mirem una mica el que passa al còmic.