Tolerància

Una pan­ta­lla gegant ins­tal·lada davant l'ajun­ta­ment de Ter­rassa, en col·labo­ració amb Tele­cinco, només va poder ofe­rir 5 minuts d'un d'aquests par­tits de cos­te­llada que juga aquests dies la selecció espa­nyola, perquè una colla d'eixe­le­brats van boi­co­te­jar l'acte calant-hi foc. Natu­ral­ment, els caps ben­pen­sants del país (d'aquest país i del país veí) han posat el crit al cel qua­li­fi­cant d'into­le­rants cap amunt els autors de la bre­to­lada, atemp­tat en diuen ells. Tenen tota la raó. Perquè l'acte demos­tra una inconsciència i una falta de res­pecte total per la plu­ra­li­tat i la diferència. El que sobta és que tota aquesta gent de seny només s'ofen­gui quan es boi­co­teja la selecció espa­nyola i quan, en canvi, l'Estat espa­nyol repri­meix les selec­ci­ons cata­la­nes, que és sem­pre, callin com morts. Ja se sap, quan la into­lerància s'exer­ceix des del car­rer és violència, i quan es prac­tica des de l'Estat rep el nom de lli­ber­tat.