Televisió independentista

Lle­gim en les infor­ma­ci­ons sobre el 13è congrés del PPC aquesta sentència d'Alícia Sánchez-Camacho: “Li dema­nem al govern [de la Gene­ra­li­tat] que no faci de TV3 una tele­visió inde­pen­den­tista”. Des­co­nec, perquè no he tin­gut la pos­si­bi­li­tat de sen­tir l'àudio en versió ori­gi­nal, si la cosa es va pro­nun­ciar en català o en espa­nyol, però això no és relle­vant. En la forma, el que va dir Sánchez-Camacho es cor­res­pon amb una d'aque­lles fra­ses pròpies dels mítings elec­to­rals o dels actes de par­tit eufòrics. Són fra­ses tan òbvies que tot­hom les podria subs­criure i que con­tri­bu­ei­xen a enar­dir la cli­en­tela (les cròniques diuen que va ser el moment més aplau­dit de la inter­venció). Però, en el fons, són fra­ses bui­des si no van acom­pa­nya­des d'una argu­men­tació. I també des­co­nec si la cosa es va que­dar en la sentència i prou o si hi va haver algun con­tin­gut afe­git.

Des de la distància (des de totes les distàncies), hem d'inter­pre­tar que Sánchez-Camacho dóna per fet que TV3 la fa el govern. No sé què en deuen pen­sar els pro­fes­si­o­nals que ela­bo­ren i donen la cara per la pro­gra­mació i per la infor­mació. O què en pen­sen el CAC, o el Col·legi de Peri­o­dis­tes. El curiós és que a Sánchez-Camacho no li pre­o­cupa que el govern faci o des­faci TV3 que, si de cas, és el que l'hau­ria de pre­o­cu­par (més encara, quan el PPC té Armand Que­rol de vice­pre­si­dent de la CCMA). El que de veri­tat la pre­o­cupa és que no es faci; és a dir, que es faci “una tele­visió inde­pen­den­tista”.

En aquest sen­tit, les parau­les de Sánchez-Camacho res­po­nen a la mateixa estratègia que ja ha exhi­bit en diver­ses oca­si­ons el dipu­tat soci­a­lista català Joan Fer­ran, autor de la teo­ria de “la crosta naci­o­na­lista”. El que ha vol­gut dir Sánchez-Camacho té a veure amb la crosta inde­pen­den­tista, però el plagi hau­ria estat des­ca­rat. Altra cosa és si Fer­ran h hau­ria estat ova­ci­o­nat si hagués aga­fat el micròfon en el congrés dels popu­lars. Des­fer-se del naci­o­na­lisme o de l'inde­pen­den­tisme és només una qüestió de noms en les vides paral·leles del popu­lar-soci­a­lisme.

Que esti­gui tran­quil·la Sánchez-Camacho perquè TV3 no és una tele­visió inde­pen­den­tista. I que esti­gui tran­quil Fer­ran perquè TV3 no és una tele­visió naci­o­na­lista. Els pri­mers interes­sats que no ho sigui són els matei­xos inde­pen­den­tis­tes i naci­o­na­lis­tes. Per sort, el país evo­lu­ci­ona cap a un estadi de prag­ma­tisme que ha superat les fases de l'inde­pen­den­tisme i del naci­o­na­lisme. Avui, més que escar­men­tada, la soci­e­tat cata­lana avança, més ràpida­ment o més lenta, cap al sen­tit d'estat propi, cap al sen­tit naci­o­nal (sense ismes). Això és el que els pre­o­cupa al PP i al PSC, el sim­ple ima­gi­nari naci­o­nal català de TV3.