Fago

Quan l'any 2005 va aparèixer Tor, tretze cases i tres morts, de Carles Porta, em vaig empassar el llibre, tot i que em costa pair relats durs, amb personatges “amb la ràbia encesa”, de “muntanya maleïda”, com suggeria la versió castellana de la novel·la que sí que recorda, com han dit comentaristes com cal, la manera de fer de Truman Capote. Vaig escriure sobre Tor i vaig gosar qualificar-la d'una de les novel·les de no-ficció (qualificatiu que sembla contradictori) de la literatura catalana dels darrers anys. I consti que no coneixia el seu autor. Jo, a més, ja feia prop de tres anys que vivia a Madrid, alliberat, sense enyorances, del dit món cultural català, que es veu que sí, que és realment existent.

L'editora de La Campana m'envia Fago i deixo totes les no-feines per capbussar-me en la seva lectura. M'enganxa, em segresta i m'inquieta: personatges com Santiago, Marisa, la seva filla, Amàlia o l'impresentable advocat García Montes, més tota la colla d'actors secundaris, com ara els companys de presó i/o la resta de la família de Santiago, els tinc a casa, a la taula, entre malsons: els sotmeto, també jo, a interrogatoris hipotètics... A cada instant, voldria parlar amb Josep M. Loperena, que ha escrit textos punyents sobre el circ de la justícia i, sobretot, sobre els judicis paral·lels.

L'assetjament mediàtic és d'una crueltat atroç, salvatge, que decideix, molt més que la justícia formal, qui assassina i qui té dret a proclamar-se innocent. I això que sovint Marisa, i Carles Porta, demostren que els que emeten judicis apocalíptics, sense ni un bri de dubtes, ni han estat al lloc del crim, ni s'han llegit el sumari. Si “la veritat ens havia de fer lliures”, la morbositat ens converteix en bèsties inhumanes i pesa més que els tan invocats preceptes constitucionals. Malgrat l'excel·lent Antologia de la poesia de muntanya, de Josep Fatjó i Gené, sempre m'he sentit persona d'asfalt (de carrers amb bars) i de terra baixa. Gràcies a Porta, encara més: ha aconseguit que un lector d'ofici recuperi, per uns instants, l'enjòlit que provoca la intensitat d'un text imprès.