Peix salvatge o cultivat

El peix, i també el marisc, és un dels integrants tradicionals de la nostra alimentació, i no en mengem prou, especialment la gent jove, per raons diverses. Els sabors dels peixos són més complexos que els de molts productes estàndards ara més de moda, i el bon paladar també necessita ser educat, cosa que avui no es fa gaire, amb el benentès que això no es refereix als àpats extraordinaris sinó al menjar quotidià. A més, la compra i la preparació del peix requereixen coneixements i temps que molts no tenen, o no dediquen al menjar. El preu del peix fresc és un altre factor limitant. Convé menjar peix pel seu valor nutritiu, perquè aporta proteïnes, vitamines, minerals i, sobretot, greixos saludables, que inclouen els àcids grassos omega 3. La disponibilitat del peix topa amb l'inconvenient, greu i creixent, de l'esgotament dels recursos marins per la sobrepesca i la contaminació. Això és tan palès que la inquietud ha arribat, fins i tot, al món artístic. Jaume Fàbrega, gran coneixedor dels aspectes culturals i gastronòmics de la nostra alimentació, ja ens informava a la revista El Temps, l'any 2009, de l'obra del pintor Carles Bros, que viu i treballa a l'Alt Empordà, que reflecteix la seva preocupació pels perills que amenacen certes poblacions pesqueres com l'anxova. I a la galeria Esther Monturiol, de Barcelona, s'ha pogut veure aquest abril una mostra dels fotogrames d'Aleydis Rispa, que alerten de les conseqüències negatives de l'activitat humana incontrolada sobre els ecosistemes marins.

La humanitat, des de sempre, ha intentat promoure la producció d'aliments, que és consubstancial amb qualsevol forma de civilització. La recol·lecció i criança de marisc i la facilitat de pesca en zones costaneres, potser fins i tot abans que l'agricultura, va ser un dels primers recursos que va permetre els nostres avantpassats passar de nòmades a poblacions estables. Fa uns mesos, un equip de recerca internacional, amb la participació d'investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, ha descobert a la Cueva Bajondillo, de Màlaga, que els neandertals ja aprofitaven el marisc per alimentar-se. A casa nostra hi ha moltes activitats orientades a la promoció del consum de peix, com la campanya gastronòmica del peix de roca que es porta a terme a Begur o les jornades de cuina marinera de Torredembarra.

Només amb el peix que es pesca, però, no n'hi ha prou, i per això cal recórrer a l'aqüicultura, és a dir, a cultivar-lo. L'activitat és ben antiga, però aquests darrers anys ha crescut molt. La contribució de l'aqüicultura a la producció mundial de peix i marisc, segons dades de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura), ha passat del 3,9% el 1970 al 32,4% el 2004. Ja és hora que anem més enllà de la mera recol·lecció en forma de pesca, la darrera de les formes primitives d'obtenir menjar, cosa que no passa amb cap altra forma de producció d'aliments. Pensem, per exemple, que la carn ecològica, que alguns qualifiquen de natural, no és obtinguda d'animals veritablement salvatges, que hauríem de caçar o capturar com el peix del mar, sinó de bestiar, més o menys en llibertat, però cuidat i controlat per l'activitat humana, com els peixos cultivats. Els que es pensen que són exquisits experts gastrònoms i refusen el peix d'aqüicultura perquè el volen salvatge, només faltaria!, haurien de tenir en compte un estudi, del qual Ure Comas ens informava en aquest diari el proppassat gener, liderat per l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries de la Generalitat de Catalunya), on es demostra que quan es desconeix l'origen, els consumidors de peix solen preferir el d'aqüicultura. Evidentment, la pràctica d'aquesta activitat ha de ser correcta, amb un bon control de qualitat i de la contaminació. Però no és cap panacea, perquè els peixos criats d'aquesta manera necessiten d'altres peixos i els seus productes (farines i olis) com a aliment, tot i que ja hi ha estudis que demostren que els pinsos vegetals poden contribuir a la seva criança.

En definitiva, cal treballar per a l'abastiment de peix per a la humanitat, però com que la qüestió no és fàcil tots els recursos, degudament emprats, hi poden contribuir. Si en voleu saber més us recomano un llibre excel·lent, que acaba de traduir i publicar la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans, Una mar sense peixos, de Philippe Cury i Yves Miserey, on en l'epíleg se'ns diu que “encara que tinguem el cap a les estrelles, hem de saber mantenir els peus a l'aigua”.