L'eixida

Grècia eixirà de l'euro. Ame­na­cen Grècia amb tirar-la de l'euro. Grècia aban­do­narà l'euro. No passa dia que no escol­tem una versió o una altra d'aquest mis­satge, que en tot cas cal­dria qua­li­fi­car d'amenaça. Grècia, espe­ci­al­ment díscola en ter­mes polítics, serà cas­ti­gada apar­tant-la de l'euro. Sí? Doncs no.

Hi ha petits detalls que fan pen­sar que sobre la taula hi ha ame­na­ces més que cap altra cosa. Un d'ells, en rea­li­tat, no és gens petit, és que els trac­tats euro­peus no con­tem­plen enlloc la pos­si­bi­li­tat que un país siga expul­sat de l'euro. Excés de con­fiança? Excés d'entu­si­asme? Vés-ho a saber. Però el cas és que ningú no sap com expul­sa­rien Grècia de l'euro en el cas que ho hague­ren de fer. I això és una bar­rera monu­men­tal.

Podria ser, això sí, que Grècia deci­dira uni­la­te­ral­ment aban­do­nar l'euro. També gene­ra­ria les seues dis­cus­si­ons però en qual­se­vol cas sem­bla que no resul­ta­ria tan com­pli­cat com l'ante­rior opció. Només hi ha un pro­blema: Grècia no vol eixir de l'euro. No ho vol Nova Democràcia. No ho vol el PASOC. I no ho vol Syriza, la coa­lició de l'esquerra radi­cal, que podria ser per­fec­ta­ment la gua­nya­dora de les pròximes elec­ci­ons. I doncs?

Que­da­ria el xan­tatge, és cert. Però els grecs han demos­trat sobra­da­ment ser-ne poc sen­si­bles. Cap país euro­peu ha estat pres­si­o­nat com ho ha estat Grècia i la pressió no ha fet efecte. En les pas­sa­des elec­ci­ons, més del sei­xanta per cent dels votants van votar con­tra el res­cat euro­peu i par­tits que denun­ci­a­ven el trac­tat sig­nat entre la Grècia ofi­cial i la Unió. Mal pre­ce­dent.

I al final encara queda la democràcia. Si els grecs són con­tun­dents amb el seu vot, de quina manera podria Europa opo­sar-s'hi? Amb aquesta crisi ja s'ha posat la democràcia a un pas de la nul·litat. Itàlia, per exem­ple. No es pot anar més enllà sense ensor­rar el com­plet edi­fici euro­peu, cosa que de moment no conec cap boig que ho vulga fer.

Així que algú hau­ria de començar a pen­sar en una altra manera d'arre­glar el pro­blema grec, que és ben real i ben gros. Perquè donar-se cops con­tra una paret és sim­ple­ment un exer­cici inútil.