ara torno

L'ànima persa

El poble iranià fa molts anys que busca el seu punt d'equi­li­bri. Però no el troba. Ni volia el ser­vi­lisme occi­den­tal i la desa­tenció del mateix poble que supo­sava el règim del xa Reza Pah­levi, ni vol una república islàmica que anul·li la iden­ti­tat de les per­so­nes. Només ho volien i ho volen les mino­ries de medi­o­cres que es bene­fi­cien de cada règim. El poble persa, que té una pàtina cul­tu­ral mil·lenària, busca la seva pròpia manera de viure col·lec­ti­va­ment, de gover­nar-se amb una lli­ber­tat que no esti­gui con­di­ci­o­nada per ningú de fora ni coar­tada des de dins per una visió reduc­ci­o­nista del seu isla­misme. Alguns par­len de cicles, i ho fan amb un conei­xe­ment pro­fund de la gran­desa i també del dolor que hi ha hagut en la seva llarga història. Després de trenta anys de règim dels aia­tol·làs, l'Iran ha entrat en un canvi de cicle nou. La revolta d'ara mos­tra un canvi irre­ver­si­ble, i serà molt més pro­fund i, lamen­ta­ble­ment, san­gui­nari del que hau­ria pogut ser si el règim no hagués virat cap a la negació de la rea­li­tat. La clau del con­flicte actual no és el frau en aques­tes últi­mes elec­ci­ons, sinó la victòria de Mah­mud Ahma­di­ne­jad en les elec­ci­ons del 2005. Aquell dia es va ins­tal·lar en el poder la facció del règim que l'ha de con­duir a l'auto­des­trucció. La volun­tat del poble és cada cop a més distància de la intenció dels que manen. Opo­si­tors històrics del règim actual, i que ori­ginària­ment van donar suport a la revo­lució de Kho­meini, saben que el canvi és només qüestió de temps. Ho expli­quen amb un to que aquí en diríem de resig­nació, però que és l'expressió d'un pro­fund conei­xe­ment de l'ànima persa. I saben que serà traumàtic. Que podria no ser així, perquè la gent vol­dria un procés d'ober­tura interna pro­gres­siu. És molt pro­ba­ble que Ahma­di­ne­jad torni a res­ta­blir l'ordre per la força; en cara en té prou. Però el seu règim està tocat de mort. La força col·lec­tiva dels que volen el canvi serà impa­ra­ble d'aquí a un any, tres o deu. El règim caurà. I lamen­ta­ble­ment molta gent prendrà mal. La incògnita és saber si el que resulti de la revo­lució que ja ha nas­cut serà el punt d'equi­li­bri que busca el poble persa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.