M'agrada? No m'agrada

Si Facebook fos un país, seria el tercer més habitat del món. Aquesta és una magnitud que tots hem llegit o sentit aquests dies en què la xarxa social s'ha convertit en empresa que cotitza a la borsa. Totes les magnituds de Facebook són colossals. Començant pel nombre d'usuaris, continuant pel valor que l'empresa ha assolit en el seu debut en la cotització a Wall Street i passant per la fortuna del seu fundador, Mark Zuckerberg. 900.000.000, 104.000.000.000 i 20.410.000.000. Les dues últimes xifres, en dòlars. Que la xarxa social de Zuckerberg és un fenomen social és inqüestionable. No n'hi ha cap dubte. No cal ni ser un dels 900 milions d'usuaris per adonar-se'n. Però com a empresa costa molt més d'entendre. Almenys per a mi, i em sembla que per a molts de vostès. Com a empresa tradicional, vull dir, tenint en compte que a aquestes altures quan parlem d'empresa tradicional ja no hem d'excloure les tecnològiques d'internet. A principi d'aquest segle ja es va viure l'esclat de la bombolla de les empreses puntcom, en què moltes que havien assolit valors exorbitants van acabar desapareixent. Però altres també es van consolidar com a potents multinacionals, com ara Amazon. Però aquesta la podem entendre vostès i jo, perquè el negoci és la venda de llibres i altres coses en aquest gran mercat virtual que és la xarxa.

El negoci de Facebook, de fet, també és fàcil d'explicar. Els seus milionaris ingressos provenen en més d'un 80 per cent de la publicitat. És clar, amb un públic potencial tan enorme, tothom s'hi deu voler anunciar, si a més a més el preu és competitiu. És així. Però no produeix ni ven res. És una plataforma. El seu valor, doncs, deu ser la confiança que hi posen els anunciants. Per això, potser tan rellevant com les xifres que maregen pot ser, coincidint amb la sortida de Facebook a la borsa, l'anunci de General Motors, una gran multinacional que fabrica i ven, que deixarà d'anunciar-se a la xarxa social perquè no hi veu rendiment. D'això, de com traslladar el negoci a internet, els que treballem en premsa en sabem una mica. Sabem com és de difícil, vull dir. De fet, encara ningú no sap com fer-ho. I això que produïm alguna cosa més tangible que Facebook. I no parlo de la textura del paper.