Montserrat Roig

Set­mana intensa: puc veure, amb retard, la magnífica pel·lícula Mar­gin call, de J.C. Chan­dor, que ens explica l'ori­gen de la crisi. Per més pre­pa­rat que esti­guis, se't retor­cen les entra­nyes en veure en qui­nes mans estem, què vol dir de debò capi­ta­lisme sal­vatge i la medi­o­cri­tat dels polítics que obe­ei­xen, pen­sant només en les pròximes elec­ci­ons. També la minisèrie, de tres capítols, Black mir­ror, que em va dei­xar cla­vada al seient molta estona després del final.

I, sobre­tot, un lli­bre esplèndid, obra de Maria Àngels Francés: Mont­ser­rat Roig: femi­nisme, memòria i tes­ti­moni. L'alco­iana Maria Àngels Francés, pro­fes­sora de la Uni­ver­si­tat d'Ala­cant, ja havia fet la tesi doc­to­ral, minu­ci­osa i exhaus­tiva, sobre l'obra literària de la Roig, que va publi­car amb el títol Lite­ra­tura i femi­nisme el 2010. Ara l'autora fa un repàs pul­cre i intel·ligent de la tra­jectòria assagística de Mont­ser­rat Roig, amb espe­cial cura als seus tres grans temes de reflexió: la injustícia social, el femi­nisme i l'hor­ror nazi.

És una bona notícia també per la migra­desa d'assaigs sobre els gran nar­ra­dors cata­lans con­tem­po­ra­nis. Fora d'algu­nes meritòries bio­gra­fies –des d'Agustí Pons fins a Marta Pes­sar­ro­dona, que han fet una molt bona feina–, els nos­tres nar­ra­dors i nar­ra­do­res moren i sobre ells no es gene­ren eines de reflexió, com sol pas­sar en tots els països civi­lit­zats. Estic par­lant d'autors de la talla de Jesús Mon­cada, Bal­ta­sar Por­cel, Maria Aurèlia Cap­many i Miquel Àngel Riera, per exem­ple.

Aquest lli­bre de Maria Àngels Francés té un mèrit afe­git: l'ame­ni­tat. Perquè, és clar, en repas­sar els +intel·lec­tu­als i ètics de l'escrip­tora repassa també la nos­tra pròpia història i els ava­tars del fran­quisme, de la Tran­sició i de l'encara, resis­ten­ci­a­lisme lite­rari, on cada dia has de jus­ti­fi­car –sí, sí, encara avui– per què escrius en català.

El lli­bre ana­litza també el pen­sa­ment teòric lite­rari, sobre­tot al vol­tant de l'extra­or­di­nari assaig Digues que m'esti­mes encara que sigui men­tida, on la Roig ana­litza la memòria com a ele­ment lite­rari.

De debò: una gran set­mana, enmig de la crisi tan bèstia, incle­ment i agres­siva que hem de supor­tar. Si vols per força.