Culpables

Em fa l'efecte que la situació financera a l'Estat espanyol és tan complicada que el seu govern ja ha canviat d'estratègia. Sembla com si ara digués: “No volem solucions; volem culpables.” Això mateix. I ull: no està parlant de responsables del desori, sinó de culpables. És a dir, de persones que puguin carregar amb tots els insults perquè per la seva grandíssima culpa ja mai més no sortirem de pobres.

La distinció és important, perquè el govern espanyol està d'acord a carregar els neulers sobre l'encara governador del Banc d'Espanya, però en canvi no vol ni sentir a parlar que confessin els responsables de Bankia, l'entitat que ella soleta es menjarà més recursos dels que ha obtingut la resta del sistema financer. Sí, que no compareguin; no fos cas que se'ls escapés alguna informació compromesa.

Més culpables: vostès han vist com està d'enfilada la prima de risc, oi? Pot sonar a tecnicisme, però no ho és. Perquè és la taxa que indica amb molta precisió quant de temps seguirem collats un cop l'economia comenci a recuperar-se. Fins i tot, pot ser la responsable que aquesta recuperació es retardi i que cada cop hi hagi més gent sense feina ni prestacions d'atur.

Doncs bé: que la prima de risc estigui tan alta no és del forat multimilionari de Bankia que s'ha de cobrir amb deute (més dèficit), ni tampoc que el senyor Rajoy fes un paper ben galdós dilluns. No: la culpa és dels bascos i catalans, que van xiular l'himne nacional d'Espanya. Ho diu el ministre d'Exteriors espanyol.

Que s'ho faci mirar.