Sàtrapa a l'Empordà

Anant en cotxe per països anava a dir gover­nats, però hem d'escriure tira­nit­zats, per sàtra­pes, és cor­rent que us tro­beu de cara i ines­pe­ra­da­ment amb un esca­mot uni­for­mat i moto­rit­zat. Que, a crits, ges­ti­cu­lant amenaçado­ra­ment, us com­mi­nen a apar­tar-vos de la ruta, que, en aques­tes excolònies dibui­xa­des amb tiralínies en gabi­nets metro­po­li­tans, només és una cinta d'asfalt sense cune­tes. El pri­mer cop ho feu pre­ci­pi­ta­da­ment i, ator­dits, us que­deu immòbils a la vora pen­sant en quina greu emergència podeu haver-vos cre­uat. De seguida ho des­co­briu: tres, qua­tre, cinc vehi­cles dits de gamma alta pels pijos, amb els vidres fumats, pas­sen indo­lent­ment com si la car­re­tera i el con­junt de la cre­ació hagués estat con­ce­but només per ser­vir-los. I us direu: deuen anar a una reunió d'alta política per veure si reso­len la fam del món o con­dem­nen la pràctica de l'ablació de clítoris. Però amb el temps sabreu que aneu equi­vo­cats. Van a jugar al golf en gre­ens exclu­sius, tan­cats i vigi­lats per guàrdia armada. Camps de golf en països pobres i secs on no hi ha aigua per beure i per ren­tar els pocs plats usats per engo­lir poc ali­ment, però sí que n'hi ha per fer créixer sota un sol orbi­tal l'herba que els emmo­queta de forat en forat.

I sàtra­pes d'aquí. L'altre dia un ser­vi­dor i d'altres que ana­ven a la feina o ja tre­ba­lla­ven vam ser parats ino­pi­na­da­ment per poli­cies sobrats i enèrgics en un punt de la sor­tida de Figue­res. D'entrada era ima­gi­na­ble, posem, un acci­dent múlti­ple que exi­gia la presència immi­nent d'ambulàncies: paciència. Però pas­sava el temps i res, fins que tres vehi­cles de luxe, amb dos més de la poli­cia davant i dar­rere, apa­rei­xen i pas­sen veloços cap al, sabérem després, Tea­tre-Museu Dalí per dipo­si­tar-hi l'arca d'aquell taber­na­cle moto­rit­zat: el sàtrapa in pec­tore, men­tre el sàtrapa efec­tiu –el caçador d'engo­nals i d'ele­fants– no li tras­passi la gran bicoca. Motiu d'haver para­lit­zat Figue­res i mig Alt Empordà: una reunió de la Fun­dació Príncep de Girona, que hau­rien pogut fer en un lloc on no empre­nyes­sin els empre­ne­dors reals a qui diuen pro­moure, el punt cen­tral de la qual era, segons els dia­ris, la següent collo­nada: donar suport als joves. Natu­ral­ment els nos­tres sàtra­pes fan dieta, no tenen pas cri­a­tu­res escor­xa­des al con­ge­la­dor i par­len anglès. D'això del men­jar: van dinar sota la cúpula del Museu un càtering que també venia de fora. Com diem, molta nosa i cap des­pesa. I l'enre­nou que, aquí o allà, els paguem entre tots.