Opinió

Els catalans de l'any

Catalunya ha de reconèixer la vàlua de molta gent
que s'hi està deixant la pell per fer les coses bé

Deia el nos­tre poeta Car­les Riba que s'havia de donar espai al res­cat de la paraula. “I vora el camí, la inno­cent paraula nova jeu com un botí vivent.” Sor­to­sa­ment, les parau­les ens por­ten a nous estímuls, a reco­nei­xe­ments neces­sa­ris, a fines­tres de futur. Riba pro­posa atenció en el viatge, per­que “la verge mar es pobla d'illes amb ports fidels [...] que sem­pre dema­nen una ruta nova als estels”. Tro­bar noves rutes, i tenir el ulls oberts a cer­car ports segurs, escol­tar els estels, segu­ra­ment són els autèntics rep­tes per sor­tir del moment en què ens tro­bem.

Quan ens refe­rim als estels, de manera pro­saica, ens podem decan­tar per reconèixer el mèrit de la nos­tra gent d'èxit. El dis­curs de Joa­quim Maria Puyal en l'acte de lliu­ra­ment del premi al Català de l'Any d'El Periódico va aca­bar de fer impacte en una soci­e­tat, la cata­lana, que està neces­si­tada de llums, i en un moment en què l'admi­ració pel ressò de parau­les i pen­sa­ments tan pro­pis i comuns de la gent del poble dóna espe­rança. Una espe­rança on tro­bar refugi i horitzó.

Puyal va saber con­nec­tar amb les neces­si­tats de l'ara. Una rea­li­tat dramàtica, plena de gent anònima que viu el pati­ment quo­tidià sense empara en una política creïble que aporti solu­ci­ons. Va denun­ciar els ban­quers sense escrúpols i va rei­vin­di­car la força dels movi­ments soci­als i la neces­si­tat de pen­sa­dors lúcids. Puyal va tri­om­far amb les seves parau­les, en triar el mis­satge just, l'enco­rat­ja­ment neces­sari. El seu mèrit, més enllà de la bri­llant oratòria, va ser el de posar-se al lloc de l'altre. La vali­desa del seu dis­curs va venir, sen­zi­lla­ment, de la seva capa­ci­tat d'efecte mirall. De poder expres­sar, des del pri­vi­legi del seu premi, les emo­ci­ons col·lec­ti­ves, comu­nes i trans­ver­sals.

Aquesta rea­li­tat d'impacte i de ressò enllaça amb els sen­ti­ments enal­tits que es viuen en els dar­rers temps vers en Guar­di­ola per la seva labor al Barça, o el reco­nei­xe­ment llarg i gene­ral de la labor de Mònica Ter­ri­bas a TV3. Tots ells, grans pro­fes­si­o­nals, cata­lans d'èxit, que pot­ser a causa dels moments que vivim són en part engran­dits en aquesta neces­si­tat col·lec­tiva d'auto­es­tima i de lide­rat­ges.

No podem obli­dar, però, que l'autèntica auto­es­tima passa per saber renun­ciar a la tendència a la miti­fi­cació de la nos­tra gent. La gent d'èxit públic reu­nei­xen el mateix lloc de tants i tan­tes homes i dones anònims del nos­tre país que se situen en els tri­an­gle dels tres valors comuns als esmen­tats: rigor, tre­ball i hon­ra­desa.

Cata­lu­nya neces­sita líders, sí, però clara­ment a Cata­lu­nya li cal capa­ci­tat de valo­rar, i sobre­tot reconèixer, la vàlua de molta gent que s'hi està dei­xant la pell per fer les coses bé, amb sen­tit del dia a dia, del seu con­text, i de l'ofici, quin sigui, fet amb estima i amb excel·lència. I això en moments on massa joves de talent s'estan veient abo­cats a l'exili labo­ral. Recordo Lluís Llach en el seu dar­rer con­cert, quan va afir­mar que les parau­les pàtria, ban­dera i nació només tenen sen­tit si ser­vei­xen a les per­so­nes.

Deia Puyal que ens calen pen­sa­dors lúcids. Però això con­trasta amb el fet que mai s'havia produït tanta edició de lli­bres d'eco­no­mia, de cri­tica social, de política inno­va­dora. Edi­to­ri­als cata­la­nes com Icària o Angle estan donant veu a gent amb pro­pos­tes clares de solu­ci­ons i direc­ci­ons on diri­gir-se. No són autors com Hes­sel, que es va encim­be­llar a l'èxit edi­to­rial només amb dues parau­les: indig­nació i com­promís. Són gent espe­ci­a­lit­zada i conei­xe­dora de les rea­li­tats que abo­quen conei­xe­ment per damunt dels egos.

I el poema de Car­les Riba parla que “la vida passa, i l'ull no es cansa d'abo­car imat­ges clares din­tre el cor.” Pot­ser el que ens calen son ulls i ore­lles per lle­gir i escol­tar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.