Opinió

el defensor del lector

Intent d'objectivitat

Amb el temps es va demostrar que, si alguna cosa El Punt no era,
de cap manera, era
un diari de partit

Rebo un cor­reu sig­nat per Josep Salart Mont, sense més detalls per­so­nals ni adre­ces, en el qual deixa anar tota la seva bilis en poques rat­lles. D'entrada, em diu “bon dia, aquest diari cada dia fa més pudor con­ver­gent”. “No tar­da­rem gaire a no poder-lo lle­gir perquè està rat­llant el límit de la desin­for­mació del nos­tre país”, hi afe­geix a con­ti­nu­ació. He hagut d'atu­rar-ne la lec­tura i inten­tar situar-me. Fins i tot he pen­sat que aquest senyor s'ha equi­vo­cat de diari i d'adreça i pot­ser volia enviar el cor­reu a La Razón o l'ABC o, fins i tot, a El Mundo. Però, no. L'envia a aquest defen­sor del lec­tor. Con­ti­nua el cor­reu: “No veig mai que surti cap notícia de cap par­tit que aposti clara­ment per un estat propi, no veig mai que les notícies que angoi­xen i pre­o­cu­pen la gent que viu a casa nos­tra que­din reflec­ti­des com al més impor­tant.” Con­ti­nuo al·luci­nant. En con­fiança, Josep, vols dir que tu lle­gei­xes El Punt Avui cada dia i inten­tes mirar-te'l amb objec­ti­vi­tat? Jo sí que et puc asse­gu­rar que me l'estu­dio cada dia –et diré que hi dedico gai­rebé dues hores, a lle­gir-lo tot de cap a peus– i et podria dir de memòria les moltíssi­mes vega­des que sur­ten notícies d'aque­lles que tu dius que no veus. Si El Punt Avui ha triat una opció clara és la de ser un diari del país, un defen­sor acèrrim de postu­res fins i tot inde­pen­den­tis­tes. Quan­tes por­ta­des del diari han fet furor per la seva clare­dat? El cor­reu acaba trac­tant-nos de “lle­pa­culs” que emple­nem “aquest pape­rot” amb les notícies que ens convé. Josep, estic segur que quan vas escriure aquest cor­reu no tenies un bon dia, alguna te'n devia pas­sar.

Hem d'accep­tar que cada diari té la seva línia i, també cal tenir en compte que cal ser oberts en el tema de les opi­ni­ons. N'hem par­lat mol­tes vega­des. La veri­tat és que no em ve de nou això de situar el nos­tre diari en un lloc polític con­cret. Des del pri­mer dia que ens ha pas­sat. Al començament, de ben segur perquè el grup més nombrós dels que van llançar i van rea­lit­zar la idea d'un nou diari a les comar­ques giro­ni­nes era gent mili­tant o afí al PSC, al diari se'l va ins­criure en l'òrbita soci­a­lista. Amb el temps, es va demos­trar que, si alguna cosa El Punt no era, de cap manera, era un diari de par­tit. Quan vaig ser-ne direc­tor, la prova del nou per a mi va ser que avui em tele­fo­na­ven per dir-me que érem uns soci­a­lis­tes des­ca­rats i, l'endemà, uns con­ver­gents sense excu­ses. No puc fer una anàlisi de l'Avui, perquè jo no hi era, i la veri­tat és que va viure diver­ses eta­pes. La prova que el diari s'ha vol­gut man­te­nir en una línia objec­tiva, dins de la sub­jec­ti­vi­tat de les per­so­nes, és que sem­pre ha tin­gut un con­sell edi­to­rial, amb gent molt vari­ada pel que fa a les seves idees, pro­ce­dent de diver­sos indrets de la geo­gra­fia i la cul­tura, que, per amor a l'art, ha vet­llat perquè el diari no s'apartés del seus qua­tre prin­ci­pis bàsics: el fet de ser inde­pen­dent, català, comar­cal i democràtic. I fins avui puc asse­gu­rar que els pro­pi­e­ta­ris del diari s'han rea­fir­mat en aquests qua­tre prin­ci­pis. I con­fio que, durant molt de temps, sigui així.

Els cas­tells a l'edició giro­nina

El diu­menge 6 de maig vaig con­tes­tar com a defen­sor del lec­tor a l'amic Joan Gala, de Bar­ce­lona, que havia anat a l'Escala, i en l'edició giro­nina no hi va tro­bar notícies de cas­tells i cas­te­llers. Des que ha començat la tem­po­rada cas­te­llera, la secció “Cas­tells” apa­reix també a l'edició de les comar­ques giro­ni­nes. Suposo que en Joan se n'ale­grarà, però molts giro­nins també. El món dels cas­tells cer­ta­ment té una trans­cendència espe­cial a les comar­ques tar­ra­go­ni­nes par­ti­cu­lar­ment, però des de fa uns anys s'ha anat escam­pant i ara tenim colles cas­te­lle­res també a les comar­ques de Girona. I també n'hi ha a la resta de comar­ques de Cata­lu­nya. A l'edició naci­o­nal es trac­tava a bas­ta­ment la infor­mació cas­te­llera, cosa nor­mal i lògica, però ara la mateixa infor­mació que poden lle­gir els de Bar­ce­lona la tenim també en l'edició de comar­ques giro­ni­nes. La veri­tat és que no recordo que s'hagués anun­ciat, però, quan un dilluns vaig obrir el diari i vaig tro­bar la secció “Cas­tells”, me'n vaig ale­grar. És una acti­vi­tat espor­tiva i cul­tu­ral molt nos­trada i s'ha de fomen­tar. Ho cele­bro.

Acabo agraint a l'amic Jordi Rigall de Figue­res el con­trol de qua­li­tat del nos­tre diari. És bo que des de fora se'ns digui allò que fem mala­ment. Només reco­nei­xent els errors els podrem solu­ci­o­nar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.