El sol que més escalfa

Segons Hob­bes, el poder d'una per­sona rau en els seus mit­jans pre­sents per obte­nir un bé apa­rent­ment futur. Vegeu Levi­a­tan, capítol 10. El poder, per tant, és real, ja que els mit­jans són pre­sents, però total­ment abo­cat al futur. Aquesta defi­nició és apli­ca­ble al cas del Vaticà. La dèria per per­llon­gar el bé de l'Església, entès com l'ente­nen els inte­gris­tes (com a poder), és a la base del gran gali­ma­ties que s'ha creat. Es trac­tava de dei­xar-ho tot lli­gat i ben lli­gat. Com la millor manera que tot el que és ocult con­tinués ocult. Però el tret, aquest pic, ha sor­tit per la culata. I la dèria de dei­xar-ho tot lli­gat ha sigut tan con­tra­pro­du­ent que, a hores d'ara, en el Vaticà no hi ha res que lli­gui. Car­tes roba­des pel major­dom del papa, que actu­ava com un agent doble. El pare Lom­bardi, por­ta­veu del papa, és també el por­ta­veu del major­dom, Paolo Gabri­ele. Això no ho entén ningú. Però si només fos això! Paolo Gabri­ele era l'últim que veia el papa cada dia. En con­seqüència, també era l'últim que el papa veia. I no veia res més? ¿Com s'enduia les car­tes, el major­dom? Mis­teri. En qual­se­vol cas, el major­dom no està empre­so­nat. Està sota custòdia cau­te­lar. Es veu que tota cau­tela és poca. D'aquí ve que l'exdi­rec­tor del banc del Vaticà, Gotti Tedeschi, des­tituït de manera ful­mi­nant pel secre­tari d'estat del papa, Tar­si­cio Ber­tone, s'hagi curat en salut redac­tant una carta en la qual avisa que, en cas de morir assas­si­nat, seguei­xin les ins­truc­ci­ons escri­tes i tro­ba­ran l'assassí. O no. Les sos­pi­tes apun­ten a un car­de­nal. Tal vegada de l'Opus Dei. O no. Gotti Tedeschi per­tany, cer­ta­ment, a l'Opus Dei. L'Opus és cone­gut com la màfia blanca. Fins ara estava a l'alça. Ara ningú està segur de res. Amb raó diu la dita que “secret d'u, secret segur; secret de dos, secret dubtós, i secret de tres, ja no val res”. Això, Benet XVI ho sap millor que ningú. Posa­ria la mà al foc que mana menys ara que abans. No és una qüestió d'edat, com alguns apun­ten. Sim­ple­ment, abans era el més papa­ble. Manava sense gover­nar. Ara governa però no mana. Mana el futur papa­ble, que es manté a l'ombra. Però, per a la cúria, ja és el sol que més escalfa.