Fils de seda

Fa uns dies els meus fills van arri­bar a casa amb una capsa de saba­tes plena de cucs de seda. De petita jo també en vaig tenir, i per això m'enten­dreix tenir aquests nous inqui­lins a casa. En rea­li­tat, sóc qui em passo més estona emba­da­lida obser­vant-los, com men­gen, com crei­xen, com es trans­for­men. Una nit, men­tre tot­hom dor­mia i m'anava des­pre­nent del ritme diürn, tenia la mirada repo­sada dins la capsa de cucs i em vaig ado­nar que els més pri­me­rencs començaven a tei­xir el fil de seda per cons­truir el seu capoll. Obser­vava amb satis­facció aquest nou procés men­tre pen­sava en l'acte de lliu­ra­ment de les beques de la Fun­dació Jaume Casa­de­mont que estàvem a punt de cele­brar, i no vaig poder evi­tar fer una con­nexió de tot ple­gat. L'enllaç entre la meva infància i la dels meus fills, l'obser­vació del nos­tre entorn, per petit i insig­ni­fi­cant que sem­bli, el lle­gat del meu pare i la tasca de la Fun­dació Jaume Casa­de­mont des que ell no hi és. Vam arren­car-la en un estat ben embri­o­nari fa a penes uns pocs anys i s'ha anat con­so­li­dant a còpia d'afer­rar l'enti­tat a una missió, a uns valors, a con­tri­buir amb la nos­tra soci­e­tat, a com­par­tir idees i il·lusi­ons, a avançar apre­nent dels buits i els errors, a gene­rar entu­si­asme i moti­vació i a anar de la mà amb un espe­rit de col·labo­ració més impres­cin­di­ble que mai. Les beques Jaume Casa­de­mont van ini­ciar la seva tra­jectòria amb la con­cessió, el 2008, de dues beques Edu­car Men­jant. Tenim una estima espe­cial a aquest pro­jecte perquè va ser el nos­tre pri­mer fill, i va ser engen­drat amb la cura de posar el focus sobre dos ter­renys molt pro­pis del fun­da­dor, com són l'edu­cació i l'ali­men­tació. Des d'ales­ho­res, i gràcies a l'esta­bli­ment de con­ve­nis amb diver­ses enti­tats, empre­ses i ins­ti­tu­ci­ons que con­fien ple­na­ment en la importància de fomen­tar els bons hàbits ali­men­ta­ris, hem anat aug­men­tant la quan­ti­tat d'aques­tes beques, i aquest any n'hem ator­gat sis. Des d'aquell 2008 ini­cial i fins ara hem con­ce­dit un total de divuit beques Edu­car Men­jant.

L'any pas­sat vam incor­po­rar dues noves cate­go­ries a les beques Jaume Casa­de­mont i van néixer les beques Actívica, amb les quals es pretén esti­mu­lar l'acti­vi­tat física, i les beques de Cul­tura Popu­lar, amb el desig de donar veu a pro­jec­tes que sen­si­bi­lit­zen la soci­e­tat actual del bagatge de la nos­tra cul­tura i, per tant, de la nos­tra iden­ti­tat. I aquest any hem impul­sat una nova cate­go­ria que ens fa una il·lusió espe­cial, perquè encaixa total­ment amb una dèria molt arre­lada en Jaume Casa­de­mont. Ell era un apas­si­o­nat de la joven­tut, un sen­ti­ment molt propi d'un visi­o­nari que sem­pre mirava molt més enllà del seu pre­sent. De fet, quan va començar a plan­te­jar-se de crear una fun­dació, pen­sava bàsica­ment a des­ti­nar-la a pro­moure el desen­vo­lu­pa­ment dels joves, perquè sabia que així con­tribuïa a cons­truir un futur millor. D'aquí han sor­git ara les beques Joves 10. Una altra nove­tat d'aquest any ha estat la decisió d'aglu­ti­nar el lliu­ra­ment de totes les beques en un sol acte, per la qual cosa ahir va ser un dia molt sin­gu­lar, i ens vam sen­tir feliços d'estar acom­pa­nyats de tant de talent. Tota aquesta suma ens emo­ci­ona, perquè ens deixa veure les grans peces de seda que ple­gats podem tei­xir. El fil de seda és quasi invi­si­ble, però quan el per­ceps bé t'ado­nes de la seva bri­llan­tor, i a pesar de la seva apa­rent feblesa és tre­men­da­ment con­sis­tent.