Com incentivar un nou rumb de l'arquitectura?

L'arquitectura necessita un canvi! Si d'alguna cosa ens ha de servir de positiu aquesta situació en què estem vivint tots és per adonar-nos dels errors que s'han comès i no tornar a repetir-los; per tant, s'hauran d'obrir noves vies, s'haurà d'innovar. Sí, innovar, perquè si realment en un futur no volem tornar a caure en aquesta gran bola de l'avarícia, s'ha d'avançar per nous camins, camins fins ara inexplorats però amb l'esperança que deixarem tota aquesta situació enrere.

Quin paper té l'arquitectura en tot això? Doncs un paper molt similar a la resta de disciplines; necessita trobar el seu nou rol en aquesta ruta inexplorada. Un rol que permeti adaptar-se als nous temps. Les primeres coses que se'ns acudeixen, en el context actual en què hi ha molts habitatges que no es venen, és pensar que aquesta acció hauria d'estar encaminada cap a la restauració i les reformes de l'arquitectura existent, i també cap a una vessant més sensible amb la qualitat i el nostre entorn que bé respondria a la vessant més sostenible.

Com s'ha de dur a terme aquest canvi? Es necessiten idees i ganes de dur-les a terme. Ara l'arquitectura està en un punt de transició de molt baixa activitat. No ens enganyem, aquest canvi que és necessari molt difícilment vindrà promulgat pel promotor privat. En aquests moments el problema més gran que té el promotor privat és intentar desprendre's dels béns immobiliaris de què disposa. Encara que no ens trobéssim en aquest context general, la veritat és que el promotor privat mai ha tingut l'interès per innovar i arriscar cap a nous camps de l'arquitectura, ja que el promotor ha de fer una gran inversió econòmica i vol que aquesta sigui segura, minimitzant el risc i, per descomptat, amb el màxim benefici. Per tant, l'única esperança que ens queda és la inversió pública.

Tot i que en aquests moments sembla bastant improbable que l'administració vulgui o, més ben dit, pugui crear nous projectes, de mica en mica i més endavant l'administració hauria d'adquirir aquesta responsabilitat de canviar el rumb de la societat i també, dins d'aquesta, de l'arquitectura. Segurament tot això s'hauria d'haver realitzat amb molta anterioritat, però ara estem aquí i s'han de buscar solucions. En els projectes públics que es posen a concurs un jurat format per professionals del món de la construcció i administratius entre molts candidats elegeixen finalment un projecte “guanyador”. Només un tindrà l'honor de ser el que s'acabarà realitzant de les desenes de propostes possibles que hi havia. Per tant, aquest jurat té la responsabilitat que aquest que ha escollit sigui un model exemplar, a seguir, que innovi, que vagi marcant de mica en mica el nou model d'arquitectura. Ja que si es veuen les intencions del jurat, també arribarà a repercutir en la manera en què els arquitectes projectaran les seves propostes.

No fa gaire, fullejant a la universitat el llibre de la Generalitat Arquitectures dels equipaments públics a Catalunya 2000-2010, on es mostra gràficament i resumint més de 150 equipaments d'obra pública construïts o per realitzar a Catalunya entre els anys 2000 i 2010. Em vaig adonar que la gran majoria de projectes escollits no tenien aquests nous valors que hauria de prendre l'arquitectura. Des de tenir en compte aspectes més ecològics, sostenibles, temes relacionats amb el manteniment, intentar aprofitar velles construccions, etc. Que quedi ben palès que no estic criticant els projectes triats, ja que molts són realment fascinants, però potser sí que seria interessant que els escollits tinguessin unes altres característiques, uns altres valors.

Per tant, l'administració en aquests instants té un deure important en l'arquitectura, un deure que sempre tingut però que en aquests moments és més transcendental que mai. Incentivar una nova arquitectura per un futur més sostenible i que ajudi a canviar la societat.