Celebrant el buit

Cata­lu­nya és el país del món amb més ani­ver­sa­ris cul­tu­rals per càpita. El 2012 ens reserva una autèntica orgia d'efemèrides, encapçalada pel trium­vi­rat lite­rari Sales, Cal­ders i Tísner. Cele­bra­ci­ons fas­tu­o­ses que ocul­ten una rea­li­tat sag­nant: sovint, com recorda l'edi­tora Maria Bohi­gas Sales, gas­tem cen­te­nars de milers d'euros pro­mo­vent la lec­tura d'autors amb obra no cata­lo­gada. Així va pas­sar amb Mercè Rodo­reda, a qui es va dedi­car una com­me­mo­ració faraònica però que encara espera, a l'altre barri, el pri­vi­legi de gau­dir d'una obra com­pleta com déu mana, en edició crítica. La nos­tra tra­dició sonora mos­tra per­fec­ta­ment aquest mis­teriós gaudi com­pul­siu pel buit que entu­si­asma els nos­tres man­da­rins cul­tu­rals. Enguany cele­brem una sobre­dosi de nai­xe­ments i deces­sos de com­po­si­tors: Edu­ard Toldrà, Ricard Lamote de Grig­non, Fre­de­ric Mom­pou, Xavier Mont­sal­vatge i Manuel Blan­ca­fort. Són autors essen­ci­als del nos­tre patri­moni, que pro­gra­ma­rem amb fre­nesí el 2012, per després fora­gi­tar-los d'uns audi­to­ris sufra­gats entre tots. Amb quina barra exi­gim als melòmans afi­ci­o­nar-se a uns músics que, sim­ple­ment, no podran escol­tar mai? Com es gosa dema­nar als ciu­ta­dans que gau­dei­xin del gran Blan­ca­fort o d'en Lamote quan a les boti­gues del país mai no hi tro­ba­ran cap disc? La mateixa Gene­ra­li­tat que vol pro­mo­ci­o­nar els nos­tres com­po­si­tors és la que enterra les col·lec­ci­ons biogràfiques que en divul­guen l'obra, des­in­te­res­sant-se per la seva presència als fes­ti­vals de sub­venció pública i rele­gant cen­tres patri­mo­ni­als com el Robert Ger­hard de l'Audi­tori a la mar­gi­na­li­tat. Ja sé que el Depar­ta­ment de Cul­tura té altres pri­o­ri­tats (com ara res­sus­ci­tar el reei­xit Conca i rega­lar una cadira als teòrics ene­mics de la sub­venció), però con­vin­dria can­viar el xip i dei­xar d'omplir de con­feti el nos­tre pas­sat artístic. Aquesta és la bom­bo­lla cul­tu­ral: men­tre la música del país s'ignora i els lec­tors en llen­gua cata­lana van min­vant, nosal­tres con­ti­nuem cele­brant el buit.