Opinió

LA GALERIA

Narcís Gelats, el banquer

El record i l'exemple de la banca Gelats brilla enmig de la mediocritat actual

Amb motiu de la II Fira dels Ame­ri­ca­nos cele­brada recent­ment a Llo­ret hi ha hagut algu­nes nove­tats interes­sants, entre elles un col·loqui entre des­cen­dents d'alguns antics emi­grats a Amèrica. Un d'aquests des­cen­dents, vin­gut expres­sa­ment des de Penn­silvània, ha estat Juan L. García-Tuñón, besnét per via materna del ban­quer cubà Narcís Gelats i Durall. Amb el senyor Juan hem com­par­tit algu­nes hores, hem reme­mo­rat fets pretèrits i hem recor­dat el tarannà de l'avant­pas­sat. Gelats havia nas­cut a Llo­ret, de nis­saga mari­nera, el 1845. En ini­ciar l'ado­lescència va embar­car cap a Amèrica i als 14 anys començà a tre­ba­llar en el comerç. Amb els guanys acu­mu­lats, vers 1870 fundà la casa N. Gelats y Cía., una banca que se sus­ten­tava bàsica­ment en el sòlid capi­tal fami­liar i no en acci­ons. El pres­tigi i la influència que assolí amb el temps fou nota­ble. Gelats arribà a ser regi­dor de l'Ajun­ta­ment de l'Havana, pre­si­dent de la Cam­bra de Comerç, Indústria i Nave­gació, de la Soci­e­tat de Bene­ficència Cata­lana, de la Cle­a­ring House, soci­e­tat finan­cera, i de mol­tes altres enti­tats i ins­ti­tu­ci­ons. Acon­seguí una gran for­tuna i envià molts diners a Llo­ret per res­tau­rar l'església par­ro­quial i altres ermi­tes. Morí el 29 d'abril de 1929. S'explica que en un dels cracks de la borsa de Nova York, la gent, espan­tada, cor­ria cap als bancs a reti­rar la major part del diner que hi tenia. Gelats donà l'ordre de tor­nar tots els diners dipo­si­tats als qui en dema­na­ven tímida­ment una part. Fou una gran jugada psi­cològica. Els cli­ents es van ado­nar que el banc era sòlid i les cues que es for­ma­ven amb els qui ana­ven a reti­rar efec­tiu es van començar a for­mar a la fines­treta d'on s'ana­ven a fer els ingres­sos. Tot­hom tor­nava a dipo­si­tar els diners i encara ho aug­men­tava. La banca Gelats superà la crisi sense cap pro­blema. En una altra ocasió, essent regi­dor de l'Havana, en com­pro­var que, a l'hora de votar, havia d'assen­tir al que pro­po­sava el cap del seu grup, s'hi negà en rodó i va dimi­tir al·legant que ell tenia i defen­sava les seves idees per­so­nals i no havia anat allà per ser el ninot de ningú. Ara que la gestió dels bancs resulta tan esperpèntica i lamen­ta­ble i que, en política, sobre­vi­uen gai­rebé només aquells que són “la voz de su amo”, la per­so­na­li­tat de Narcís Gelats i Durall emer­geix i bri­lla encara més enmig de tanta medi­o­cri­tat i tanta inu­ti­li­tat ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.