Milionada

Llegeixo a les pàgines d'aquest diari que part de la banca necessita fins a 62.000 milions d'euros per sanejar-se. Això, si la situació econòmica es deteriora més d'aquí al 2014. Si la cosa continua com fins ara, que també seria per preocupar-se, sembla que es necessitaria menys de la meitat d'aquesta xifra. Qui no es consola...

Magnífic, doncs. D'esbrinar aquesta quantitat s'han ocupat dues empreses auditores externes al Banc d'Espanya: Oliver Wyman i Roland Berger.
¿I com s'ho han fet els senyors Wyman & Berger per arribar a aquesta conclusió? ¿Han anat banc per banc i caixa per caixa demanant els balanços i els apunts comptables? No, home, no. ¿No veus que hi havia pressa per conèixer les xifres i tranquil·litzar –ehem!– els mercats? Van agafar les xifres que té recollides el Banc d'Espanya i amb això van fer els seus càlculs.

Ah, es preguntarà vostè, i això no ho podien fer els inspectors del Banc d'Espanya? No, perquè el Banc d'Espanya estava sota sospita després de la intensa campanya de desgast promoguda pel mateix Partit Popular i associats. I tot per què? Perquè el seu governador plegués un mes abans del que estava previst. De manera que l'auditoria per força l'havia de fer alguna empresa externa.

Bé, i tota aquesta feina que podien fer exactament igual de bé el servei d'estudis del Banc d'Espanya, quant ens ha costat? Poca cosa: dos milionets d'euros de res.

No veig que badin boca els que critiquen els diners que es dediquen a protegir el català perquè ara no és hora de dispendis.