Discapacitats
No es pot abaixar la guàrdia en cap terme que abasti el món
dels discapacitats
Penso que la vàlua d'un país també es mesura pel tracte que dispensa als seus discapacitats. Una veritable solidaritat que es demostra dia a dia, any rere any, euro a euro. Amb aquesta crisi econòmica tan brutal em fa por que no se'ls deixi una mica de banda. Per raons personals i familiars, conec directament Aspros, Acudam, La Fageda, Tallers. Sé que Dincat (Discapacitat Intel·lectual Catalunya) agrupa 310 entitats que en conjunt representen els drets d'unes 30.400 persones més el seu entorn familiar. Si hi afegim altres discapacitats, veiem que estem davant d'un veritable problema que afecta centenars de milers de persones.
Qualsevol persona mínimament informada sap com n'és de ruïnós per als catalans ser la vaca que Espanya no para de munyir, però seria bo que la gent sabés que Catalunya rebrà un 51% menys per a polítiques d'inserció laboral de persones amb discapacitat; que, segons les xifres que es desprenen dels pressupostos de l'Estat, Catalunya rebrà 2.797 euros per cada persona discapacitada inserida laboralment, mentre que en altres territoris com Galícia en rebran 10.637 i a Canàries o Múrcia reben 9.946 i 6.396 euros per persona, respectivament. Un greuge que, ras i curt, significa que una persona discapacitada a Catalunya tingui menys drets que en un altre territori, com no han parat d'assenyalar els seus representants. Per fer pressió al govern, al Parlament i a la societat, 14.000 persones es van manifestar per mostrar el seu rebuig. El mateix Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat, cosa que l'honora, una moció que instava el govern català a mantenir els ajuts als centres d'iniciativa social, i assegurar-ne la subvenció del cost salarial fins al 75% del salari mínim interprofessional.
Anem, però, més enllà dels números, que són cabdals i imprescindibles. Definir un discapacitat és assenyalar les limitacions, quan el que cal és afavorir al màxim les possibilitats que aquest ésser humà pot desenvolupar. L'atenció al discapacitat és un deure de tots, no ens podem considerar humans sense ells. Les entitats que en tenen cura fan una economia social impagable, en molts més àmbits de l'atenció personal o col·lectiva que se'ls dóna. Hi ha tot un camp que la societat ha de conèixer, la recerca és un punt clau. La investigació permet avançar en el coneixement del present i el tracte i la cura que hem de donar als discapacitats. Mercès a ella podem endinsar-nos en un ampli ventall en la diagnosi i la prevenció. En el fons és invertir en una millora general de la societat, ara per ara desconeguda però profitosa per a moltes persones per evitar discapacitats que sense la recerca no podrem combatre.
Hi ha publicacions de tota mena que ajuden aquest món dels discapacitats, tant a títol personal com dels seus familiars. A partir d'ells obtenen més reconeixement i visibilitat i desperten ajuts i solidaritat de les més variades direccions. L'activitat professional i empresarial que generen és un repte extraordinari, treballen i han de ser competitius, i ho són. Cal recordar-ho, sobretot a tots aquells que només miren l'escandall dels diners invertits en una activitat econòmica.
No podem oblidar tots els particulars, empreses i institucions que els donen suport o els acullen. Fan una tasca que permet fer més forta i potent aquesta eina de cohesió social. El tema és ampli i complex, però cal dir també que avui, dins la crisi que els afecta, per a moltes famílies el fet que cobri un sou el seu ésser familiar discapacitat sovint és un element econòmic bàsic dels ingressos mensuals.
Crisi sí, però també l'oportunitat per treure idees del no-res, per esprémer la imaginació i del poc o molt aprofitar-ho tot i més. No es pot abaixar la guàrdia en cap terme que abasti el món dels discapacitats. Fermesa en les reivindicacions, en l'acció solidària, en el suport a ells i el seus familiars, a fer més sòlida una acció que és com la prova del 9; de prop o de lluny tothom és responsable d'unes persones que són com qualsevol de nosaltres. Ni més ni menys. Amor, solidaritat i generositat, els discapacitats també som nosaltres.