El timbal
Hispanolàndia
Senyors, carta blanca. Si el PP d'Aragó pot decretar que el català que es parla a la Franja ja no és català, sinó “aragonès de la part oriental”, fàcilment podem concloure que 2+2 ja no són 4 sinó 5; que les vaques han deixat de ser mamífers, sinó que són rèptils, i que un quilo de palla ja no pesa el mateix que un quilo de ferro, perquè pesa menys. Seguint la mateixa lògica, el PP ja no és el partit dels populars sinó el dels paràsits, el rei Joan Carles ja no és humà, sinó diví –o potser paquiderm–, i la consellera d'Educació aragonesa no és ni doctora en medicina, ni llicenciada en dret, sinó simplement un tros d'analfabeta. Aquesta és l'Espanya que volen, un parc temàtic construït al dictat; un reducte de cavernícoles convençuts que no hi ha vida més enllà de la seva cova. Un país raquític.