La consellera mentidera

Tots estem d'acord que els polítics són els primers que haurien de demostrar, en totes les seves accions, més honradesa que ningú i, sobretot, no haurien d'engalipar el personal amb mentides. Allò del Cèsar i la seva dona... D'altra banda, si un polític menteix i se l'atrapa, també estaríem d'acord que no hi hauria d'haver altra sortida que la seva dimissió. El mateix hauria de valdre en el cas de qualsevol corruptela, per petita que sigui. Als països anglosaxons, amb molta més cultura democràtica, tothom té clar que quan un polític traspassa determinades ratlles no hi ha altre camí que el de la porta de sortida. Aquí, en canvi, cal que en passin de molt grosses, i encara, perquè algú deixi el seu càrrec. Fixeu-vos, si no, en el cas del president del CJPG o en els molts casos que hi ha hagut al País Valencià. Avui mateix, algú que també hauria de dimitir immediatament per mentidera és la consellera aragonesa d'Educació, Universitats i Cultura, la ripollesa Dolors Serrat i Moré. Per haver mentit des d'un càrrec públic, per haver-ho fet amb tot el cinisme i amb molta mala fe, però sobretot per haver atemptat contra una de les bases del patrimoni cultural del seu país, que és la llengua.