Mentida i perdó

Aquest és un país normatiu, on la norma és fer normes. Hi ha com una mena de febre per regular-ho tot, per canviar-ho segons el color del govern. En aquesta fal·lera d'esmenar la plana dels governs anteriors no hi ha excepcions, ho veiem a Madrid, al Parlament de Catalunya i també als ajuntaments. La norma, llei o reglament es va canviant en funció de criteris polítics. D'aquesta manera, la llei perd valor i sentit institucional. I clar, els ciutadans després tenim una obsessió per veure com podem saltar el compliment de la llei. És el camí de l'engany, de la mentida. No deu ser que en tot plegat, alguna cosa hi deu tenir a veure la moral catòlica? Infringeix-ho tot, després et confesses i tot queda perdonat. Els països amb una cultura luterana són més respectuosos amb les normes, i no menteixen tant. No hi ha confessió, no hi ha perdó. Serà per això que els polítics espanyols massa sovint menteixen?