Mentida i perdó

Aquest és un país nor­ma­tiu, on la norma és fer nor­mes. Hi ha com una mena de febre per regu­lar-ho tot, per can­viar-ho segons el color del govern. En aquesta fal·lera d'esme­nar la plana dels governs ante­ri­ors no hi ha excep­ci­ons, ho veiem a Madrid, al Par­la­ment de Cata­lu­nya i també als ajun­ta­ments. La norma, llei o regla­ment es va can­vi­ant en funció de cri­te­ris polítics. D'aquesta manera, la llei perd valor i sen­tit ins­ti­tu­ci­o­nal. I clar, els ciu­ta­dans després tenim una obsessió per veure com podem sal­tar el com­pli­ment de la llei. És el camí de l'engany, de la men­tida. No deu ser que en tot ple­gat, alguna cosa hi deu tenir a veure la moral catòlica? Infrin­geix-ho tot, després et con­fes­ses i tot queda per­do­nat. Els països amb una cul­tura lute­rana són més res­pec­tu­o­sos amb les nor­mes, i no men­tei­xen tant. No hi ha con­fessió, no hi ha perdó. Serà per això que els polítics espa­nyols massa sovint men­tei­xen?