Opinió

Un desfici socialista

Hi ha qui insisteix a fer responsables o coresponsables els socialistes catalans d'aquesta maror anticatalana

Els soci­a­lis­tes cata­lans ens tro­bem cada dia a l'ull de l'huracà. Es vul­gui o no, la soci­e­tat cata­lana, els mit­jans de comu­ni­cació, els opi­na­dors ens tenen de forma per­ma­nent en el punt de mira. Estic segur que la immensa majo­ria dels votants, dels sim­pa­tit­zants i dels diri­gents del PSC no desit­gem aquest pro­ta­go­nisme i ens esti­maríem molt més dis­po­sar de la calma necessària per abor­dar els debats que ens són impres­cin­di­bles. Però els temps de la política no donen treva i no hi ha marge per a la sere­ni­tat que espe­raríem.

Sense anar GAIRE lluny, la recent sentència del Tri­bu­nal Suprem con­tra un regla­ment de la Gene­ra­li­tat sobre la llen­gua cata­lana com a llen­gua vehi­cu­lar de l'ense­nya­ment de l'etapa de tres a sis anys ha por­tat algú a inter­pel·lar-nos sobre els atacs a la uni­tat civil del poble de Cata­lu­nya. De la mateixa manera que fa dos anys, quan es va pro­duir la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal de l'Esta­tut, més d'un va voler situar els soci­a­lis­tes cata­lans i les seves supo­sa­des con­tra­dic­ci­ons al cen­tre de la polèmica.

És indub­ta­ble que una sentència i l'altra cons­ti­tu­ei­xen atacs, en tota la regla, con­tra els fona­ments bàsics de l'auto­go­vern de Cata­lu­nya. És també indub­ta­ble on rau l'ori­gen de les denúncies que han pro­pi­ciat aques­tes sentències. Però, mal­grat tot, hi ha qui insis­teix a fer-nos res­pon­sa­bles o cores­pon­sa­bles d'aquesta maror anti­ca­ta­lana, als soci­a­lis­tes cata­lans. Ens podem pre­gun­tar tots ple­gats fins on la justícia con­ta­mina la política i fins on la política con­ta­mina la justícia. I, si bé és veri­tat que les cúpules de les instàncies més altes dels tri­bu­nals estan for­ma­des per magis­trats que reflec­tei­xen les pro­por­ci­ons del poder polític, no ho és menys que una cosa són els tri­bu­nals i una altra és la política.

Com és ben evi­dent, ni en una ni en l'altra es pot frívola­ment eri­gir el PSC en cul­pa­ble de la situ­ació actual. Si ens refe­rim a la llen­gua cata­lana, el PSC, des de la immersió lingüística en els anys vui­tanta i la llei de política lingüística en els noranta, ha man­tin­gut una acti­tud inva­ri­a­ble de defensa del model lingüístic i les apel·laci­ons a la cohesió social i a la uni­tat civil del poble català. Amb tanta o més coherència que mol­tes altres for­ces polítiques de, en el seu llen­guatge, cata­la­ni­tat més indis­cu­ti­ble i no dis­cu­tida. En el cas de l'Esta­tut, la situ­ació és encara més fla­grant. Els soci­a­lis­tes vam aixe­car abans que ningú la ban­dera de l'apro­fun­di­ment de l'auto­go­vern i la revisió de l'Esta­tut i n'hem recla­mat sense parar la devo­lució de la seva inte­gri­tat. Vam encapçalar la mani­fes­tació i, mal­grat tot, sem­bla com si la soci­e­tat cata­lana o alguns dels seus ora­cles ens vol­gues­sin en crisi per­ma­nent o esquer­dant-nos des d'aquell moment.

La reflexió i la reacció soci­a­lista hem de situar-la en diver­sos camps. El pri­mer de tots, el de la relació amb el PSOE, con­si­de­rada sem­pre sota sos­pita de sub­or­di­nació i més un pro­blema que un valor o una solució. Men­tre Pere Navarro tracta de refer les bases d'aquesta relació des de la con­fiança i la inde­pendència, Antoni Cas­tells porta les coses al límit i diu que el pro­jecte soci­a­lista només es pot refer des de la plena inde­pendència del PSOE. Men­tre no sigui veri­tat que en un sol tema, només un, que afecti Cata­lu­nya el PSC no voti dife­rent del PSOE, als ulls de la necessària cre­di­bi­li­tat, aquesta estarà sota sos­pita. Si no hi ha con­fiança fede­ral el fede­ra­lisme no exis­teix. Pere Navarro vol recons­truir aquesta con­fiança i té un man­dat per fer-ho.

Men­tres­tant, però, el debat intern con­ti­nua i el PSC es dis­posa a trac­tar totes les qüesti­ons de l'agenda política. Ahir mateix, la Fun­dació Cam­pa­lans, amb gran expec­tació, va con­vo­car una jor­nada per trac­tar de fede­ra­lisme, d'auto­de­ter­mi­nació, fins i tot d'inde­pendència. Es tracta d'aban­do­nar la por a les parau­les i que les qüesti­ons que giren al vol­tant dels drets dels pobles tor­nin a l'ide­ari bàsic del PSC, en el qual sem­pre han estat pre­sents. Sim­ple­ment es trac­ta­ria, a parer meu, que sense por es pogués adme­tre que en el PSC, que no és un par­tit inde­pen­den­tista, hi hagués una tendència inde­pen­den­tista admesa i orga­nit­zada, que segu­ra­ment seria mino­ritària, però que­da­ria clar que no ens fan por deter­mi­nats temes de l'agenda política.

Però és que, a més, en molt pocs dies de diferència es reu­nirà Avan­cem, que sota el guiatge de Joan-Ignasi Elena des de l'exe­cu­tiva del PSC tracta de posar les bases d'un rea­gru­pa­ment de les for­ces d'esquerra sobre la base de la com­pa­ti­bi­li­tat plena de l'agenda social i l'agenda naci­o­nal. Polítiques d'esquer­res i cata­la­nis­tes. Altre cop un man­dat con­gres­sual i esta­tu­tari dels soci­a­lis­tes cata­lans. I també es reu­nirà una taula auto­con­vo­cada amb l'assistència de dife­rents diri­gents soci­a­lis­tes que, sobre bases menys orgàniques, bus­ca­ran els matei­xos objec­tius.

Hi ha qui De la volun­tat de trans­parència, d'un pro­grama de rege­ne­ració política i democràtica, està dis­po­sat a dir-ne esquer­des. El risc d'esquer­des hi és, però és molt pit­jor el risc de la paràlisi, l'anqui­lo­sa­ment i la buro­cra­tit­zació que el risc d'afron­tar els temes. Tots i sense por. Si els soci­a­lis­tes dema­nen una comissió d'inves­ti­gació, la ini­ci­a­tiva es con­si­dera, o bé sota sos­pita o, fins i tot, hi ha qui opina que ens volem tirar pedres sobre la pròpia teu­lada. La volun­tat de trans­parència i de rege­ne­ració no se'ns atorga. Si els soci­a­lis­tes apro­fun­dim en el debat dels models ter­ri­to­ri­als, dels usos del sòl, del model de crei­xe­ment, si con­tra­po­sem Mas­sac­hu­setts a Euro­ve­gas, també ens estem esquer­dant.

Doncs bé, només si abor­dem aquests debats des de la por ens esquer­da­rem de veri­tat, que és el que alguns vol­drien. Si els abor­dem des de la diver­si­tat i la plu­ra­li­tat, des de la riquesa de les idees, des de la coherència amb el nos­tre ide­ari, si ho fem res­po­nent a les expec­ta­ti­ves i espe­ran­ces dels nos­tres sim­pa­tit­zants i votants i de tota la soci­e­tat cata­lana, no ens esta­rem esquer­dant, ens esta­rem enfor­tint. El debat és un valor democràtic, no una esquerda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.