Retinguts

El nos­tre orde­na­ment jurídic reco­neix la lli­ber­tat de reunió, mani­fes­tació i opinió, però sem­bla que de vega­des hi deu haver cir­cumstàncies que el poder con­si­dera excep­ci­o­nals que fan que aquests drets esde­vin­guin paper mullat. Em refe­reixo als epi­so­dis que alguns vam viure diven­dres pas­sat a Girona arran de la cele­bració del Fòrum Impulsa, que orga­nitza la Fun­dació Príncep de Girona, i de la visita a la nos­tra ciu­tat de l'hereu de la corona espa­nyola, una presència que sem­pre fa que bona part del muni­cipi esti­gui en estat de setge durant força hores.

Cada cop que alguna auto­ri­tat reial ens visita, els que tenim la sort, i en aquest cas la desgràcia, de viure a la Devesa de Girona, ens lle­vem ben pro­te­gits de bon matí amb un munt de fur­go­ne­tes i d'efec­tius poli­ci­als des­ple­gats per aquest parc i amb un sorollós helicòpter sobre­vo­lant la zona durant hores i hores. Tot just bai­xar al car­rer alguns ja hem de supor­tar les mira­des inqui­si­do­res d'alguns agents que sem­bla que ja et con­dem­nin d'entrada pel sim­ple fet de des­plaçar-te per la ciu­tat, pel teu barri.

Aquell dia, a mesura que en Jordi Navarro i jo ens acostàvem a l'Audi­tori amb les samar­re­tes rei­vin­di­ca­ti­ves posa­des i anàvem pas­sant entre files i files de poli­cies, ja prevèiem que alguna cosa pas­sa­ria. Però què podia pas­sar? La Fun­dació Príncep de Girona havia con­vi­dat al Fòrum tots els regi­dors del con­sis­tori, ens havíem ins­crit en el ter­mini pre­vist... tan sols havíem d'iden­ti­fi­car-nos i entrar a l'Audi­tori. Qui ens podia negar el dret a ser-hi pre­sents i a expres­sar de viva veu al con­vi­dat d'honor, Felip de Borbó, la nos­tra dis­crepància amb la seva presència a Girona i lliu­rar-li un lli­bre i un memo­rial de greu­ges que feien referència a tots els mals que ha fet la dinas­tia borbònica a la nació cata­lana?

Doncs no hi va haver manera, un cop superat el pri­mer fil­tre, a l'hora d'entrar a l'Audi­tori el ser­vei de segu­re­tat ens va bar­rar el pas. Pri­mer per les samar­re­tes que portàvem. Qui són ells per dir a uns càrrecs elec­tes de la ciu­tat que repre­sen­ten prop de tres mil giro­nins i giro­ni­nes com han d'anar ves­tits? Una vegada ens vam treure aquesta peça de roba, l'excusa va ser una altra: el dos­sier titu­lat Jo no et reco­nec amb el memo­rial de greu­ges que portàvem per lliu­rar al Borbó. I tan sols per això vam ser retin­guts durant mitja hora a l'entrada del recinte. Men­tres­tant, els repre­sen­tants dels par­tits d'ordre (CiU, el PSC i el PP), dels par­tits sot­me­sos al sis­tema, dels par­tits que reten vas­sa­llatge a la monar­quia borbònica, ana­ven entrant; indi­fe­rents al fet que uns càrrecs públics esco­llits per bona part dels ciu­ta­dans de Girona restéssim allà, a fora, envol­tats d'agents de segu­re­tat. També va entrar, mos­trant total indi­ferència per la nos­tra situ­ació, l'alcalde, Car­les Puig­de­mont, el mateix que dis­sabte, al mateix lloc, donarà la ben­vin­guda als assis­tents a la reunió de l'Asso­ci­ació de Muni­ci­pis per la Inde­pendència. Quina falta de coherència i quina nul·la cre­di­bi­li­tat.

I a la tarda, de nou, una altra situ­ació injus­ti­fi­ca­ble; un cen­te­nar d'inde­pen­den­tis­tes que preníem part en una mani­fes­tació con­tra la presència de Felip de Borbó a Girona, i que dis­po­sava de tots els per­mi­sos legals, vam ser atu­rats per un cordó poli­cial pocs metres abans d'arri­bar al final. Els Mos­sos van encer­clar els mani­fes­tants, amb un des­ple­ga­ment d'efec­tius i fur­go­ne­tes abso­lu­ta­ment des­pro­por­ci­o­nat, i amb pro­vo­ca­ci­ons cons­tants, empen­tes i cops de porra ens van tenir allà retin­guts de manera il·legal prop d'una hora en un espai cada cop més reduït. L'estil de Felip Puig: impu­ni­tat poli­cial, acti­tud fat­xenda, nul·la edu­cació...

No tinc cap espe­rança que, si por­tem aquest tema dilluns al ple de Girona, l'alcalde, l'equip de govern de CiU, el PSC i el PP moguin un dit per soli­da­rit­zar-se amb els afec­tats i dema­nar expli­ca­ci­ons als res­pon­sa­bles de la segu­re­tat pels fets que abans he rela­tat, dels quals vaig ser tes­ti­moni de pri­mera mà. Sigui quina sigui la res­posta del senyor Puig­de­mont, cal que quedi clar que diven­dres pas­sat dos repre­sen­tants elec­tes i un cen­te­nar de ciu­ta­dans van veure com es con­cul­ca­ven els seus drets, i si l'Ajun­ta­ment no hi fa res en serà còmplice.