opinió
Retinguts
El nostre ordenament jurídic reconeix la llibertat de reunió, manifestació i opinió, però sembla que de vegades hi deu haver circumstàncies que el poder considera excepcionals que fan que aquests drets esdevinguin paper mullat. Em refereixo als episodis que alguns vam viure divendres passat a Girona arran de la celebració del Fòrum Impulsa, que organitza la Fundació Príncep de Girona, i de la visita a la nostra ciutat de l'hereu de la corona espanyola, una presència que sempre fa que bona part del municipi estigui en estat de setge durant força hores.
Cada cop que alguna autoritat reial ens visita, els que tenim la sort, i en aquest cas la desgràcia, de viure a la Devesa de Girona, ens llevem ben protegits de bon matí amb un munt de furgonetes i d'efectius policials desplegats per aquest parc i amb un sorollós helicòpter sobrevolant la zona durant hores i hores. Tot just baixar al carrer alguns ja hem de suportar les mirades inquisidores d'alguns agents que sembla que ja et condemnin d'entrada pel simple fet de desplaçar-te per la ciutat, pel teu barri.
Aquell dia, a mesura que en Jordi Navarro i jo ens acostàvem a l'Auditori amb les samarretes reivindicatives posades i anàvem passant entre files i files de policies, ja prevèiem que alguna cosa passaria. Però què podia passar? La Fundació Príncep de Girona havia convidat al Fòrum tots els regidors del consistori, ens havíem inscrit en el termini previst... tan sols havíem d'identificar-nos i entrar a l'Auditori. Qui ens podia negar el dret a ser-hi presents i a expressar de viva veu al convidat d'honor, Felip de Borbó, la nostra discrepància amb la seva presència a Girona i lliurar-li un llibre i un memorial de greuges que feien referència a tots els mals que ha fet la dinastia borbònica a la nació catalana?
Doncs no hi va haver manera, un cop superat el primer filtre, a l'hora d'entrar a l'Auditori el servei de seguretat ens va barrar el pas. Primer per les samarretes que portàvem. Qui són ells per dir a uns càrrecs electes de la ciutat que representen prop de tres mil gironins i gironines com han d'anar vestits? Una vegada ens vam treure aquesta peça de roba, l'excusa va ser una altra: el dossier titulat Jo no et reconec amb el memorial de greuges que portàvem per lliurar al Borbó. I tan sols per això vam ser retinguts durant mitja hora a l'entrada del recinte. Mentrestant, els representants dels partits d'ordre (CiU, el PSC i el PP), dels partits sotmesos al sistema, dels partits que reten vassallatge a la monarquia borbònica, anaven entrant; indiferents al fet que uns càrrecs públics escollits per bona part dels ciutadans de Girona restéssim allà, a fora, envoltats d'agents de seguretat. També va entrar, mostrant total indiferència per la nostra situació, l'alcalde, Carles Puigdemont, el mateix que dissabte, al mateix lloc, donarà la benvinguda als assistents a la reunió de l'Associació de Municipis per la Independència. Quina falta de coherència i quina nul·la credibilitat.
I a la tarda, de nou, una altra situació injustificable; un centenar d'independentistes que preníem part en una manifestació contra la presència de Felip de Borbó a Girona, i que disposava de tots els permisos legals, vam ser aturats per un cordó policial pocs metres abans d'arribar al final. Els Mossos van encerclar els manifestants, amb un desplegament d'efectius i furgonetes absolutament desproporcionat, i amb provocacions constants, empentes i cops de porra ens van tenir allà retinguts de manera il·legal prop d'una hora en un espai cada cop més reduït. L'estil de Felip Puig: impunitat policial, actitud fatxenda, nul·la educació...
No tinc cap esperança que, si portem aquest tema dilluns al ple de Girona, l'alcalde, l'equip de govern de CiU, el PSC i el PP moguin un dit per solidaritzar-se amb els afectats i demanar explicacions als responsables de la seguretat pels fets que abans he relatat, dels quals vaig ser testimoni de primera mà. Sigui quina sigui la resposta del senyor Puigdemont, cal que quedi clar que divendres passat dos representants electes i un centenar de ciutadans van veure com es conculcaven els seus drets, i si l'Ajuntament no hi fa res en serà còmplice.