Estampes

Fa més de vint anys, el senyor Joaquim Pla Dalmau em va regalar un exemplar del seu llibre Estampes de Girona. Va ser un privilegi tenir-lo i és una sort, atesa la meva escassa capacitat de conservar els objectes, que encara sigui a casa. L'any 1949, d'aquesta col·lecció de linòleums gravats (o linogravats) només se'n van editar 250 peces. És a dir, són una joia. Recordo que les “estampes” que jo tinc anaven adreçades a una altra persona i que Joaquim Pla m'ho va fer notar, amb la indicació que estava segur que, per a mi, no seria cap inconvenient compartir la dedicatòria. No ho va ser i, de tant en tant, en homenatge a la seva figura i als dibuixos deliciosos que va fer, me les torno a mirar. Formen part d'una llarga tradició catalana d'auques populars i de gravats que reflecteixen la vida quotidiana, amb arrels que se'n van fins al segle XIX i que també recullen la iconografia estilitzada del noucentisme. I, a més, atenint-nos a la data de publicació, són un exemple de com el català (que, en aquest cas, acompanyava l'acoloriment d'una Girona provinciana, tranquil·la, festiva, catòlica i reposada) treia el cap enmig del marasme cultural de l'època.

Una de les intencions de Joaquim Pla, dibuixant, editor, home lúdic, músic, gravador, elegant i culte, era deixar testimoni “d'una pila de coses que jo encara he tingut la sort de viure i que tinc por que no ho visquin, en plena intensitat, les generacions que ens segueixen”, deia. Malauradament (o no: res no és etern), el temps ha esborrat moltes d'aquelles estampes gironines: oficis, tradicions, lleures, alegries discretes i humils tragèdies. Jo hi vaig créixer, amb aquest llibre (el meu pare també en tenia un exemplar), i les seves formes, el seu esperit, l'atmosfera que desprenien els perfils dels homes i les dones, dels nens i els avis, que formen part d'aquesta tipologia gironina em van acompanyar i, segurament, van descriure per a mi no només una geografia humana sinó un determinat espai estètic.

No en parlo perquè sí o per ensenyar un tresor i després amagar-lo. En parlo perquè l'Ajuntament de Girona n'ha editat una reproducció fidel que ens ajuda a entendre com vivien o morien els nostres avis. Nosaltres mateixos, no fa tant de temps. Arqueologia sentimental.