“Itinerari saludable”

Segu­ra­ment s'hi deuen haver fixat: d'un temps ençà els pobles, camps i bos­cos van moblant-se amb uns senyals fets amb un pal cilíndric de fusta cla­vat a terra que llu­eix al cap­da­munt un, dos o tres minúsculs car­te­llets en forma de fletxa direc­ci­o­nal. Cada vegada n'hi ha més i us els tro­beu en encre­ua­ments de car­rers de poble, de camins rurals i d'això que ara en diuen pis­tes fores­tals. El peu, cla­vat a terra dins d'un forat obert amb una màquina fila­berquí, és de fusta geo­me­trit­zada a màquina i trac­tada amb químiques que han de pro­te­gir-lo i allar­gar-li la vida. En con­trast, els car­te­llets flet­xeta són tan minúsculs que les lle­tres que con­te­nen a penes són lle­gi­bles. No sé si també a la província i a la nació n'hi ha, però l'Alt Empordà n'és ple: en veiérem molts diu­menge tot cami­nant de Vila­nant a la Mare de Déu del Mont (6 hores si no us tor­beu). Els meus acom­pa­nyants van haver de donar-se tanda per expres­sar la indig­nació que duien for­mu­lada des que, un moment o altre dels dar­rers mesos, havien vist el pri­mer. Perquè, si us hi esfor­ceu, podeu arri­bar a lle­gir “Iti­ne­rari salu­da­ble” en cada direc­ci­o­nal dels que figu­ren al cap­da­munt del pal. I prou. La fletxa apunta cap a un dels camins/car­rers que nei­xen a la cruïlla (a vega­des, incom­pren­si­ble­ment, no pas a tots), sense cap detall més: ni cap on porta aquell vial, ni la distància en quilòmetres o en temps... Res a veure amb d'altres car­tells que asso­ci­a­ci­ons o muni­ci­pis posen i que us infor­men del següent poble, cas­tell, megàlit... que tro­ba­reu, i quan el tro­ba­reu, expres­sat en distància o en hores i minuts. Les flet­xe­tes que cri­ti­quem indi­quen la obvi­e­tat que allà neix un camí, però no us fan saber res del que real­ment us podria interes­sar. En canvi el lema que hi figura podria haver-se estal­viat per ofen­siu, inútil o sec­tari: “Iti­ne­rari salu­da­ble”? Per a qui? Per a qui vagi coix o en cadira de rodes? “Iti­ne­rari salu­da­ble”? Perquè cami­nar, a qui pot fer-ho, li faci­lita salut? Això ho saben fins i tot les pedres. “Iti­ne­rari salu­da­ble”? Sec­tari per la mora­lina ton­tor­ro­no­didàctica que conté: les can­to­na­des de car­rers i camins no són, posem, un men­ja­dor esco­lar on pot­ser sí que cal l'exal­tació de pràcti­ques salutíferes. Aquests milers de senyals inútils i que han cos­tat una mor­te­rada al con­tri­bu­ent, vénen a dir: cami­neu –obeïu–; no us cal saber cap a on, ni quan tri­ga­reu a arri­bar-hi, sim­ple­ment con­fieu. Una mena de síntesi del cato­li­cisme més res­tret apli­cat a la papa­na­te­ria roma i amb xan­dall.