Platges lliures

Qui hagi viat­jat per l'Estat francès sap que hi ha mol­tes cales i plat­ges que man­te­nen encara un ús pri­vat. Afor­tu­na­da­ment al nos­tre país el front marítim, amb algu­nes malau­ra­des excep­ci­ons, és total­ment d'ús públic. L'admi­nis­tració ha mos­trat, a més, en els últims anys, una certa bel·ligerància –i també un excés de zel, com a Empu­ri­a­brava– res­pecte de deter­mi­na­des situ­a­ci­ons fla­grants i ha obli­gat, sovint, a tirar a terra o a obrir el pas en zones on s'havia actuat fora de la llei. Tot ple­gat a bene­fici d'uns ciu­ta­dans que no sé si som prou cons­ci­ents del pri­vi­legi que, a diferència d'altres indrets turístics, tenim de poder acce­dir a qual­se­vol racó de la nos­tra mera­ve­llosa Costa Brava. Aquests dies és notícia la bata­lla legal que man­te­nen l'Ajun­ta­ment de Sant Feliu de Guíxols i la Gene­ra­li­tat per poder obrir la platja de Can Rius, pri­va­tit­zada des de fa molts anys. Ara que sem­bla que es podrà obrir al públic, seria un bon moment per cele­brar de nou que el mar i la costa són de tots.