Opinió

El fracàs del nacionalisme de creixement

L'Europa política que ens han venut els eurodiputats nacionalistes, i també els socialistes, és un miratge

Si en alguna cosa s'ha carac­te­rit­zat la tran­sició democràtica ha sigut pel suport que el naci­o­na­lisme de CiU ha donat a un model desen­vo­lu­pista que ha aca­bat pro­vo­cant la pit­jor crisi de la història con­tem­porània. Tots els prin­ci­pals mals que asso­len l'eco­no­mia cata­lana pro­ve­nen de la cul­tura de l'enri­qui­ment ràpid, l'espe­cu­lació finan­cera i les cor­rup­te­les, entre les quals haver col·locat polítics diri­gint les cai­xes. El que es va fomen­tar durant els governs naci­o­na­lis­tes, i també quan va durar el tri­par­tit, va ser el con­su­misme i la urba­nit­zació del ter­ri­tori com a valor de progrés. Donant suport a la ins­tal·lació del pro­jecte Euro­ve­gas en una de les zones agrícoles més fèrtils de la conca del Llo­bre­gat, el govern Mas enso­pega amb la mateixa pedra: optar per un crei­xe­ment que no valora el capi­tal natu­ral.

Els eco­lo­gis­tes docu­men­tats advertíem que emu­lar, amb governs d'esquer­res o de dre­tes, el nefast desen­vo­lu­pisme fran­quista aca­ba­ria, més aviat o més tard, deses­ta­bi­lit­zant el país; que el mari­datge del cata­la­nisme amb els lob­bies energètics, immo­bi­li­a­ris i de la cons­trucció com­por­ta­ria con­nivències insa­lu­bres i peri­llo­ses.

Quan el 1981 vaig publi­car L'eco­na­ci­o­na­lisme, amb un pròleg de Joan Oli­ver/Pere Quart que s'avançava a la situ­ació política actual, vaig deta­llar els efec­tes per­ver­sos que tin­dria l'aliança espúria entre el naci­o­na­lisme gover­nant i els grups econòmics super­vi­vents del fran­quisme.

Jordi Pujol sem­pre va sem­blar-me un pre­si­dent enco­ti­llat per l'affaire Banca Cata­lana i les seves ali­an­ces espa­nyo­les. El seu és un euro­pe­isme sin­cer però que cons­ci­ent­ment oculta l'Europa dels ban­quers i d'Eura­tom. L'Europa dels pobles, les regi­ons i les cul­tu­res, la que va defen­sar Denis de Rou­ge­mont en la Let­tre ouverte aux européens el 1975, està encara per cons­truir. I hem de començar a pre­veure quina Europa ha d'aco­llir el futur estat català.

Una majo­ria elec­to­ral espa­nyola va ser exces­si­va­ment opti­mista vin­cu­lant el nos­tre ingrés con­junt a l'OTAN i la CEE. El Trac­tat de Roma, diguem-ho ja, en rea­li­tat va ser un ins­tru­ment de la banca nord-ame­ri­cana per recu­pe­rar els crèdits del Pla Mars­hall, que va com­por­tar la colo­nit­zació d'Europa per part de Wall Street a canvi del desem­bar­ca­ment dels ali­ats. L'FMI ha sigut i és el gran exe­cu­tor d'aquesta per­ma­nent vigilància. La crisi de l'euro ens ho està fent més evi­dent. L'Europa política que ens han venut els euro­di­pu­tats naci­o­na­lis­tes, i també els soci­a­lis­tes, és un miratge.

La coa­lició CiU ha impul­sat durant els dar­rers qua­ranta anys un crei­xe­ment sense con­tem­plar els efec­tes que tin­dria sobre la capa­ci­tat de càrrega del ter­ri­tori i sot­me­tent el model energètic a una dependència insos­te­ni­ble de les cor­po­ra­ci­ons trans­na­ci­o­nals del petroli, el gas i l'urani.

El futur dels nos­tres fills i néts hau­ria de ser ges­ti­o­nat per polítics (joves o vete­rans) que no per­ta­nyin a aquesta casta desen­vo­lu­pista, capaços de començar de zero i de cons­truir una Europa no sot­mesa a l'FMI i a la gran banca. L'“eco­no­mia verda”, l'eco­no­mia de l'aus­te­ri­tat per atu­rar el canvi climàtic, la gran espe­rança d'una Cata­lu­nya lliure, no pot ser dina­mit­zada pels con­ti­nu­a­dors d'un model que ens ha por­tat vora el pre­ci­pici.

L'era solar, que ine­vi­ta­ble­ment ha de sor­gir d'aquest caos, no serà creïble si la lidera un cata­la­nisme sotmès als lob­bies finan­cers, econòmics i energètics que han fet nego­cis mul­ti­mi­li­o­na­ris espe­cu­lant sobre un crei­xe­ment des­hu­ma­nit­zat i injust.

L'estratègia, el full de ruta, no és única­ment la uni­tat que reclama l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana, no. La qüestió fona­men­tal que ens hem de pre­gun­tar tots els inde­pen­den­tis­tes és si el govern d'aquest futur estat, un cop cobrés tots els impos­tos i es deixés de pro­duir l'espo­li­ació fis­cal, impul­sa­ria el mateix model de crei­xe­ment que ens ha arruïnat. I no veig en els diri­gents sobi­ra­nis­tes de CiU cap volun­tat de rec­ti­fi­car el rumb.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.