Opinió

anàlisi

Qui mana és Espanya

Enric Millo té el per­fil per­fecte d'aquesta mena de polítics, que n'hi ha força i de tots colors, que han fet de la política la seva pro­fessió. Són gent amb una gran liqui­di­tat ideològica i de prin­ci­pis, que, tal com em va dir una altra figura política que havia pas­sat per CDC, ERC i el PSC, quan li vaig pre­gun­tar si això no li supo­sava cap con­tra­dicció, em va dir que no: “Jo sem­pre he estat allà mateix, són els altres que can­vien.” Com que Cata­lu­nya és una nació petita i tots ens conei­xem –i, si par­lem de Girona, encara més–, hi ha una llista impor­tant de per­so­nes que han fet de la política la seva pro­fessió i, per man­te­nir el sou, no els importa tren­car, si mai l'han tin­guda, la fide­li­tat ideològica. Millo va dei­xar UDC i es va pas­sar al PP, en veure que els pri­mers no el volien tor­nar a posar a les llis­tes de dipu­tats. És clar que, amb aquesta coherència ideològica tan feble, ha de fer mèrits amb els que tenen a les mans el seu destí polític i pro­fes­si­o­nal, per no des­en­can­tar-los. És per això que les seves inter­ven­ci­ons tenen la radi­ca­li­tat del nou con­vers. En aquest sen­tit, tot i que el seu his­tri­o­nisme em resulta exces­siu, l'espa­nyo­lisme exa­cer­bat d'Alícia Sánchez Camacho em sem­bla molt més honest. Ella mai no ha enga­nyat, ni enga­nya. No ens enga­nya perquè ja sabem que mai podrem espe­rar el seu ajut pel Pacte fis­cal. Ella defensa els governs d'Espa­nya i, a més, un govern que, ara sense cap mena de com­plex, ha ini­ciat el que havia pre­vist i que el minis­tre De Guin­dos ja va adver­tir: “Apro­fi­ta­rem la crisi per recen­tra­lit­zar Espa­nya.” És la quota part del quin­ta­co­lum­nisme amb què hem de con­viure els cata­lans. Jo sem­pre he defen­sat que el cop d'estat del 23-F va tri­om­far més del que molts pen­sen i la pena és que la memòria col·lec­tiva és molt curta i sovint no rela­ci­o­nem gaire bé les cau­ses amb els efec­tes. Pocs dies després d'aquest epi­sodi ver­go­nyant, el rei, va con­vo­car tots els par­tits polítics menys els naci­o­na­lis­tes i d'allà en va sor­tir la LOAPA, el pri­mer efecte que hem d'atri­buir a Anto­nio Tejero Molina. I, si ho recor­dem bé, veu­rem que ràpida­ment el PP i el PSOE, van pac­tar aquesta llei i la van defen­sar i la van votar. A Cata­lu­nya, com no podia ser d'una altra manera, el PP i el PSC-PSOE en van ser uns grans defen­sors, tot i ser un atac directe con­tra les auto­no­mies, però, per ells, Espa­nya era el pri­mer. Aquí he d'esmen­tar l'excepció d'un hono­ra­ble sena­dor que, aguan­tant tota mena de pres­si­ons, va tren­car la dis­ci­plina de par­tit i va votar que no. Em refe­reixo al sal­tenc Sal­va­dor Sunyer i Ayme­ric.

La reunió del pacte fis­cal d'aquesta set­mana ha tor­nat a dei­xar clar que, per més que s'esforci el govern, si no rebaixa aspi­ra­ci­ons i en fa una mena de pacte des­cafeïnat, el grup de la LOAPA, el PP i el PSC-PSOE, en que­da­ran el marge. De fet, la cap de llista per Cata­lu­nya que va pre­sen­tar el PSC-PSOE, ho va dei­xar ben clar a la cam­pa­nya elec­to­ral: “Com­batré amb dents i ungles un pacte fis­cal.” A la roda de premsa poste­rior a la reunió del Par­la­ment, només una espurna con­so­la­dora la va ofe­rir el repre­sen­tant d'ERC Oriol Jon­que­ras, amb el seu dis­curs clar i que mos­trava una fer­mesa espe­rançadora.

El grup de la LOAPA inten­tarà jus­ti­fi­car la seva sor­tida del con­sens en el fet que no hi ha hagut prou volun­tat, com si la nos­tra situ­ació d'avui i el tracte vexa­tori, pre­po­tent i fat­xenda que rebem del govern espa­nyol i certs diri­gents d'algu­nes auto­no­mies fos un estil res­pectuós! Durant aquests més de 30 anys de democràcia, sovint la prudència cata­lana en ha fet traïdors i no hem de tor­nar a caure en aquest parany. I, com que és clar que qui mana és Espa­nya, quan pre­sen­tem el pacte fis­cal, només ells tenen la pos­si­bi­li­tat de fer per Espa­nya una Cata­lu­nya no depen­dent o una Cata­lu­nya inde­pen­dent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.