Una bona persona

Em trenco el cap bus­cant un tema per fer l'arti­cle. I no és pas que em falti matèria pri­mera, no, al con­trari. N'hi ha per triar i reme­nar. Tot però, em sem­bla gas­tat, vell, i no em veig amb cor d'apor­tar res de nou. De les pre­fe­rents bancàries, la reno­vació d'Urdan­ga­rin a Telefónica, la con­demna a l'expre­si­denta d'Unió Mallor­quina o la de l'excon­se­ller Ausàs. Sense obli­dar la dis­co­teca de Cris­ti­ano Ronaldo o la des­con­fiança que genera De Guin­dos-Gar­ga­mel. Fins i tot m'havia plan­te­jat fer una apro­xi­mació a la falta de valors que ens ha fet més pobres, també d'espe­rit. Però també n'anem plens, d'opi­ni­ons que no hi ha valors, que no hi ha per­so­nes en qui es pugui con­fiar, que no hi ha bones per­so­nes… no és veri­tat. Ho he vist quan m'ha vin­gut a veure una amiga, que té nom d'escrip­tora, i que volia que li signés un lli­bre. M'ha fet obrir els ulls i he tocat de peus a terra. M'ha fet veure que de tot això refe­rit ante­ri­or­ment no té sen­tit par­lar-ne més. No val la pena. Estic segur que vostè, al seu vol­tant, té alguna bona per­sona com la que m'ha vin­gut a veure. Més que el lli­bre, el que li feia més il·lusió era expli­car-me que està a punt d'aco­llir dos nens, de 12 i 9 anys. Li bri­llen els ulls quan m'explica que aquesta mai­nada s'han vist abo­cats a una situ­ació que ells no han triat. I amb una ener­gia ines­go­ta­ble em diu que se li trenca al cor, perquè els ha cone­gut abans i sap la seva història, i no pot per­me­tre que el futur poten­cial d'aques­tes dues cri­a­tu­res s'apa­gui en un cen­tre de menors gris i sense ànima. La meva amiga, amb nom d'escrip­tora, no té feina però s'escar­rassa per tro­bar-ne, està sepa­rada amb dos fills, que són prou grans i madurs per fer-se càrrec de la situ­ació, i té cura de la seva mare. És valenta, amb un cor enorme, creu en ella mateixa i en les seves con­vic­ci­ons mal­grat tot. Creu en els seus valors, que l'han empès a aquest acte d'amor, d'hones­te­dat, de soli­da­ri­tat, de con­fiança… de bona per­sona. I les bones acci­ons s'han de poder expli­car i com­par­tir perquè et recon­ci­lien amb la nos­tra espècie, amb tocs ani­mals, sí, però amb huma­ni­tat al cap­da­vall. Acci­ons que et fan pen­sar que no tot està per­dut i que els valors els han cor­rom­put uns quants, però que hi ha una immensa majo­ria que hi con­ti­nua cre­ient, els con­rea i obra en con­seqüència. Gràcies per dei­xar-me ser el teu amic, perquè sóc una mica més bona per­sona!