Llengua

¿Ho veuen, com no ens podem creure aquesta gent? ¿Com en un lloc, on només són oposició, diuen una cosa, i en un altre lloc, on tenen la majoria absoluta, fan la contrària? Al Parlament de Catalunya fan una proposta perquè el govern retorni amb interessos les multes als comerços que no van retolar en català. I es queixen que 2.500 persones “es van veure obligades a utilitzar una llengua l'any passat”. Es refereixen, és clar, al català.

Ara ens n'anem cap a les Illes Balears, on governen amb majoria absoluta. Suposo que a hores d'ara ja deuen saber de quin partit parlo. Imposen un canvi en les lleis perquè el coneixement del català ja no sigui obligatori per ser funcionari, sinó només un mèrit. És a dir, que a les Illes perfectament hi haurà funcionaris que et podran dir: “¿Eh? A mi me habla en español, que no le entiendo.” El meu consell en aquest cas és passar-se a l'anglès sempre que es pugui, perquè admetre que no se sap anglès fa vergonya, no com el català, que alguns encara es vanten de no entendre'l. Però el fons de la qüestió és aquest: ¿quants milers de persones es veuran obligades a parlar una llengua perquè un funcionari no entén la seva, que a sobre és l'idioma propi?

Insisteixo: ¿veuen com no ens els podem creure? ¿Veuen com tota la seva argumentació sobre la llengua és variable i s'adapta, segons les circumstàncies, a un sol objectiu? Un objectiu que consisteix a convertir el català en un idioma residual, en una llengua d'estar per casa i para de comptar. Per sort, la realitat els desemmascara.