Del sud

Del sud ens arri­ben notícies. D'aquest sud de pobresa i de fam, també de violència. I resulta que avui és una de les bones: l'alli­be­ra­ment d'ostat­ges a Mali. Al Sahel, ahir alli­be­ra­ven el català de Mallorca Enric Gonya­lons, l'espa­nyola Ain­hoa Fernández i la ita­li­ana Rose­lla Urru. Són d'una ONG de les que volen can­viar el món, de les que es com­pro­me­ten política­ment, Mun­du­bat. Els van cap­tu­rar als camps sah­rauís d'Algèria, els han alli­be­rat a la cada cop més sot­mesa al fona­men­ta­lisme Mali. I sem­bla que són al país dels homes ínte­gres que vaig tenir la sort de visi­tar fa unes set­ma­nes, Burkina Faso. I tot perquè no hi ha la valen­tia d'aga­far el bou per les banyes. Perquè es per­met als inte­gris­tes avançar (en aquest cas a Mali), anul·lar la volun­tat del poble, molt del qual és també musulmà, i expul­sar-lo cap al sud, quan la unió d'estats de l'Àfrica Ori­en­tal ja ha dema­nat a les Naci­ons Uni­des que inter­vin­gui en el con­flicte. Un con­flicte agreu­jat per una crisi ali­mentària dramàtica, una regió pobra on la deser­tit­zació avança, i on no hi ha més dig­ni­tat que la de la seva gent que resis­teix, i els homes i dones com­pro­me­sos com els coo­pe­rants alli­be­rats que han estat capaços d'arris­car molt més que els seus ide­als.

Avui serà dia de sobre­tau­les on es diran coses com “aquests nois ja sabien a què s'expo­sa­ven”. Ja ho crec! I és per això que em per­meto tren­car una llança per tots tres. I perquè no és casu­a­li­tat que un dels homes més com­pro­me­sos amb els drets humans i la cata­la­ni­tat a les Bale­ars, Ber­nat Vicens, sigui el por­ta­veu de la família de l'Enric. Perquè quan esti­res fils, per tro­bar expli­ca­ci­ons, t'ado­nes que cer­ta­ment un altre món és pos­si­ble, i ho és gràcies a homes i dones valents. Valents fa una tren­tena d'anys al si d'una parròquia a Mallorca, i valents avui com la Rose­lla, l'Enric i l'Ain­hoa. Avui ells i les seves famílies res­pi­ren tran­quils. I la resta dels qui ens ho mirem hauríem de poder reconèixer en ells i en molts coo­pe­rants l'ener­gia trans­for­ma­dora i necessària. Jo avui estic molt con­tenta. Molt més que ahir.