Talent

Llegeixo que un grup d'empresaris catalans considera que el català és un obstacle per atreure el talent d'Espanya, una apreciació a sobre de la qual determinada premsa de Madrid s'hi ha abraonat amb fruïció. És clar, la gent de talent d'Espanya vindria a Catalunya, però no ho fa perquè els seus fills són obligats a aprendre en català, un idioma que no serveix per a res.

Miro la data del diari. No, no és la del 28 de desembre, sinó la d'un dia d'aquest infernal mes de juliol. Innocent de mi: jo que pensava que l'autèntica barrera perquè captéssim talent de l'estranger era el nostre poc coneixement de l'anglès, no que parléssim només en català (i també en espanyol, no ens enganyéssim pas).

Tinc un suggeriment a fer. En comptes de preocupar-se tant pel talent que viu Ebre enllà, aquests empresaris farien bé a preocupar-se per promocionar el talent que tenim a Catalunya, que és molt i molt variat. Segur que una operació d'aquestes característiques seria molt ben valorada, no hi hauria cap problema amb l'idioma i sortiria infinitament més barata. De fet, també podrien mirar de contribuir a atreure el talent català que tenim escampat pel món, que també és molt i molt variat.

Es poden fer més coses: accions perquè aflori el talent que tenim amagat aquí perquè no hagi de marxar fora a formar-se. Tinc notícies per a aquests empresaris: a Catalunya ja s'està fent alguna cosa. Per a vergonya seva i nostra, el finançament no prové de cap empresari català preocupat perquè el seu idioma és un obstacle. Que n'aprenguin.