Plaça 21

Es gesta un nou par­tit català? Aquesta va ser la pre­gunta que pla­nava en la tro­bada infor­mal dels pro­mo­tors de l'Asso­ci­ació Plaça 21 amb gent del món de la comu­ni­cació per expli­car l'abast d'una ini­ci­a­tiva civi­co­política que neix amb l'aval ini­cial d'una setan­tena de per­so­nes pre­o­cu­pa­des pel divorci o descrèdit crei­xent que hi ha entre la classe política i la ciu­ta­da­nia i la per­cepció d'un dèficit de repre­sen­ta­ti­vi­tat democràtica.

No es va res­pon­dre de forma taxa­tiva a la pre­gunta. No pas perquè no vol­gues­sin con­tes­tar, sinó sen­zi­lla­ment perquè no tenen ara mateix una res­posta. A hores d'ara, ningú no vol ni pot espe­cu­lar on pot arri­bar o què pot esde­ve­nir una ini­ci­a­tiva que es pre­senta modes­ta­ment com el com­promís d'uns ciu­ta­dans i unes ciu­ta­da­nes de Cata­lu­nya de crear, arreu del ter­ri­tori, esce­na­ris de reflexió, de debat, de for­mu­lació de pro­pos­tes que els per­me­tin ser pre­sents amb veu pròpia en l'esce­nari polític català. Així de sim­ple i així d'ambiciós.

Cata­la­nisme, pro­gres­sisme i euro­pe­isme podrien ser deno­mi­na­dors comuns dels pri­mers asso­ci­ats a Plaça 21. Per­so­nes que no es volen desen­ten­dre del com­promís i de la volun­tat civi­co­política d'orga­nit­zar la polis i de crear con­di­ci­ons per recon­ci­liar ciu­ta­da­nia i sis­tema democràtic.

Fa poques set­ma­nes, Metroscòpia donava el resul­tat d'una enquesta sociològica que asse­nya­lava que el 88% dels ciu­ta­dans enques­tats des­a­prova la manera de fer i d'actuar dels actu­als par­tits polítics. Eren els últims de la cua. Els penúltims eren els bancs. Però això no vol pas dir que aquest 88% rene­gui de qual­se­vol forma de com­promís polític o social. El movi­ment dels indig­nats en seria un clara mos­tra. Però n'hi ha més, de col·lec­tius que tenen incidència social més enllà o al marge de les orga­nit­za­ci­ons polítiques.

És evi­dent que la deva­lu­ació o la degra­dació de la qua­li­tat democràtica des de l'etapa engres­ca­dora de la Tran­sició ha dei­xat pel camí ciu­ta­dans i ciu­ta­da­nes des­en­can­tats o que avui sen­zi­lla­ment no es tro­ben còmodes ni ben repre­sen­tats en cap d'aque­lles for­ma­ci­ons polítiques en les quals pot­ser havien mili­tat.

Plaça 21 vol recu­pe­rar el pro­ta­go­nisme d'aquesta ciu­ta­da­nia activa o poten­ci­al­ment activa. Neix sense hipo­te­ques ni con­di­ci­ons limi­ta­do­res. És sobre­tot àgora per expo­sar, per deba­tre, per con­fron­tar, per con­ver­sar: per par­lar d'edu­cació, per par­lar de sani­tat, per par­lar de model de crei­xe­ment, per par­lar de política, per par­lar de Cata­lu­nya, de la dialèctica mai resolta de forma satis­factòria de nació inte­grada en l'Estat espa­nyol. En aquest sen­tit, Plaça 21 es mulla i s'atre­veix a par­lar d'una solució explícita­ment con­fe­de­ral, amb revisió pro­funda de la Cons­ti­tució del 1978, amb el reco­nei­xe­ment del caràcter plu­ri­na­ci­o­nal de l'Estat i amb el pacte lliu­re­ment con­sen­tit per defi­nir res­pon­sa­bi­li­tats, àmbits de decisió i models de finançament con­gru­ents en la línea de l'ano­me­nat pacte fis­cal, amb el propòsit de casar la plena auto­su­ficiència amb la soli­da­ri­tat con­vin­guda i mesu­rada amb la resta de l'Estat.

Plaça 21, en defi­ni­tiva, pretén que aquest espai de debat ser­veixi per refor­mu­lar des de l'esquerra menys dogmàtica i més plu­ral con­cep­tes com ara cata­la­nisme, soci­a­lisme democràtic, pro­gres­sisme, euro­pe­isme, soci­e­tat del benes­tar, mer­cat, fis­ca­li­tat, nació, inde­pendència o inter­de­pendència, sobi­ra­nia… sense que­dar-se només en dis­qui­si­ci­ons acadèmiques, explo­rant la via­bi­li­tat de noves for­mu­la­ci­ons ope­ra­ti­ves, orga­nit­za­ti­ves i de mobi­lit­zació col·lec­tiva.

Per això Plaça 21 no sols no renun­cia a, sinó que es pro­posa con­tri­buir a l'eclosió d'una orga­nit­zació política d'obediència estric­ta­ment cata­lana que defensi al màxim el nos­tre auto­go­vern, fent-lo com­pa­ti­ble amb el nou esce­nari de sobi­ra­nies com­par­ti­des dins d'un estat plu­ri­na­ci­o­nal i en el marc d'una Europa fede­ral, política­ment inte­grada.

No vull pas ama­gar la meva com­pli­ci­tat amb aquesta aven­tura que vol ser la con­creció d'un com­promís com­par­tit amb homes i dones que esti­mem Cata­lu­nya i la volem rica, plena, justa, lliure i solidària. Una Cata­lu­nya sense dog­mes però sense renúncies. Una Cata­lu­nya sense exclu­si­ons per raons iden­titàries, tei­xida dia a dia des de baix a par­tir de com­pli­ci­tats i sen­tit de per­ti­nença dels nas­cuts aquí i dels nou­vin­guts, amb la volun­tat de no sot­me­tre'ns a cap poder que no tin­gui l'aval democràtic de la ciu­ta­da­nia. Plaça 21 neix lliure i plu­ral per fer via­bles noves for­mes de com­promís polític.