Estafa grotesca

Fa uns dies, un opor­tu­nista poca-solta va inten­tar esta­far-me mit­jançant una gro­llera estra­ta­gema auto­mo­bilística. Quan estava a punt d'entrar en un pàrquing sub­ter­rani, algú em va atu­rar donant copets a la car­ros­se­ria del cotxe. Vaig sor­tir a veure què volia, i em va dir que jo li havia tren­cat el mirall retro­vi­sor del cos­tat del con­duc­tor, i que tenia un tes­ti­moni ocu­lar del fet. I, pas­sant l'índex amb força sobre la pin­tura del meu vehi­cle, em va ense­nyar una rat­lla fosca i grei­xosa que, segons ell, coin­ci­dia amb el des­per­fecte del mirall en qüestió. Jo sabia per­fec­ta­ment que tot allò era men­tida, perquè de cap manera jo havia col·lidit amb el seu cotxe i, a més, la pin­tura del mirall era blanca i el senyal en el meu vehi­cle era negre. Però l'home va insis­tir que sí, i, per demos­trar-ho, va tru­car amb el seu mòbil a l'hipotètic tes­ti­moni i me'l va pas­sar. Era una senyora, i em va asse­gu­rar que ella havia pre­sen­ciat “l'acci­dent”. Ales­ho­res el paio em va dema­nar que li ensenyés la pòlissa de l'asse­gu­rança, i quan la va veure va asse­nya­lar el codi del país, que és E-1109, i em va dir: “Veu? E vol dir euros, de manera que si vostè dóna part de l'acci­dent a la seva com­pa­nyia, haurà de pagar 1.109 euros. Per tant, li sor­tirà més a compte pagar-me direc­ta­ment el des­per­fecte. Doni'm cent euros i esta­rem en pau.” Jo li vaig res­pon­dre que no li dona­ria diners, però sí que estava dis­po­sat a emple­nar els papers de les asse­gu­ra­do­res, i que fos­sin els seus pèrits els que deter­mi­nes­sin si, efec­ti­va­ment, la maleïda rat­lla me l'havia fet fre­gant el seu mirall. Ales­ho­res l'home va rebai­xar la quan­ti­tat, i va dir que es con­for­ma­ria amb cin­quanta euros. Però jo no estava dis­po­sat a cedir, i vaig con­ti­nuar amb la pro­posta de les asse­gu­ra­do­res. Mare de Déu!, el paio em va dir que li'n donés deu i prou. “Ni deu”, va ser la meva res­posta. I l'esta­fa­dor, empre­nyat com una mona, va enge­gar el seu cotxe i se'n va anar dient-me de tot.

Aquest epi­sodi el vaig expli­car al ges­tor de l'agència que em tra­mita l'asse­gu­rança, i resulta que a ell també van inten­tar fer-li el mateix uns fran­ce­sos, amb l'excusa de difi­cul­tats admi­nis­tra­ti­ves inter­na­ci­o­nals. Això vol dir que és una estafa esta­blerta, i que cal anar molt amb compte. Ah, un detall força impor­tant: si algú els vol enco­lo­mar el truc, pen­sin que abans hau­ran d'haver sen­tit el soroll de la topada.