Viure condicionat

Tinc un amic a Bom­bai –Mum­bai des que el 1995 l'extrema dreta va acce­dir al govern de la capi­tal de l'estat de Maha­ras­tra i va deci­dir can­viar-li el nom– que m'ha cor­ro­bo­rat el que han fet públic les Naci­ons Uni­des i molts mit­jans d'arreu del món, també cata­lans, han publi­cat. La venda d'apa­rells d'aire con­di­ci­o­nat a la Xina i a l'Índia s'ha dis­pa­rat. Els científics ja han posat al crit al cel perquè l'impacte dels gasos amb què fun­ci­o­nen els apa­rells són molt potents i fora­den la ja molt mal­mesa capa d'ozó. La con­seqüència és pre­o­cu­pant i para­do­xal perquè com més fres­cos estan a les llars d'aquests països més s'escalfa el pla­neta on vivim tots. I davant d'aquesta rea­li­tat ha tor­nat a aparèixer, des d'Occi­dent, el mateix argu­ment recur­rent de sem­pre: qui més con­ta­mini, que pagui. Des de la nos­tra part de món se'ls exi­geix –com si hi tinguéssim dret– que canviïn tots els apa­rells i que com­prin a les empre­ses occi­den­tals els models nous que tenen gasos menys con­ta­mi­nants i aju­dar, així, a pre­ser­var la salut del pla­neta. Però trobo que no és just en aquest cas, perquè aquests països que ara han anat crei­xent recla­men les matei­xes quo­tes de con­ta­mi­nació que s'han permès a la resta de països occi­den­tals per desen­vo­lu­par-se. Un apa­rell d'aire con­di­ci­o­nat s'ha con­ver­tit, a la Xina, en un símbol de l'esta­tus de la classe mit­jana i n'hi ha més d'un a cada casa. I en segons qui­nes regi­ons de l'Índia, un giny d'aire con­di­ci­o­nat és un objecte impres­cin­di­ble en qual­se­vol dot per un fadrí o una pubi­lla que es vul­guin casar. És més barat que un cotxe i can­via la vida en deter­mi­na­des zones del pla­neta. Per això dic que aquest amic meu que ha nas­cut, viu i tre­ba­lla a Mum­bai, em pot cer­ti­fi­car que tenir aire con­di­ci­o­nat els ha permès millors con­di­ci­ons de vida. Per exem­ple, per­met fer una refri­ge­ració que faci­lita que la seva neboda pugui estu­diar o que la seva ger­mana, que és infer­mera, pugui dor­mir. L'aire con­di­ci­o­nat, doncs, con­di­ci­ona la vida de mol­tes per­so­nes i les ajuda en la seva lluita diària per tirar enda­vant. A quin cost? Al de car­re­gar-se el pla­neta? Que no ho han/ hem estat fent els països occi­den­tals? La solució, però, l'han tro­bada a casa mateix. Les empre­ses de la Xina, l'Índia i el Bra­sil s'han posat a fabri­car aquests models perquè han deci­dit que no volen que ningú els faci viure con­di­ci­o­nats.