Tarot

Vaig ser a Vilanova i la Geltrú fa unes quantes setmanes, a l'acte de lliurament del premi Aurora Díaz Plaja, un premi honorífic que convoca l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i que premia articles publicats que parlin de literatura infantil i juvenil. Una literatura que és segurament la més important de totes, perquè és la que ha de crear joves lectors que demà seran adults, i que no és mai prou ben valorada. Enguany va guanyar un excel·lent article de Pilar Garcia Aparicio, que glossava la poesia de M. Dolors Pellicer, una poesia per a infants d'una gran bellesa, d'una gran tendresa i de molta qualitat literària que, si esteu de vacances i teniu mainada a casa, us convido a descobrir amb ells. Xalareu, segur! Que l'autora de l'article i la poeta fossin del País Valencià ens va acabar d'alegrar la festa.

Tornant era tard i vaig fer zàping a la ràdio –els sopars sempre s'allarguen i les tornades són dures– per mantenir-me desperta. No sé si era l'hora, però a la majoria d'emissores hi feien programes del tarot. Em vaig entretenir una estona escoltant. És molt fàcil pensar que ets una mica superior i que et facin riure aquelles persones –totes dones– que demanaven amb una veu humil, suplicant, poruga, si el seu fill, que fa un any que és a l'atur, que és casat i amb dos fills, trobarà feina; que volen saber si al seu home li renovaran el contracte; que necessiten que els diguin si se'n sortiran amb la botiga que han muntat amb els diners de l'acomiadament. De mica en mica, sentint-les, em vaig anar encongint i la poesia, la conversa amable del sopar, el tast dels excel·lents vins del Penedès, va anar quedant petit i lluny. Com lligar tarot i poesia? La vident els demanava només el signe del zodíac, tirava les cartes i els deia quatre frases vagues que no volien dir absolutament res però que, per algú que està desesperat, amb el cor crèdul i amb poques llums, ho volien dir absolutament tot.