Retallades i dieta
Del que mengen les persones sanes és més adient dir-ne alimentació que dieta, perquè aquesta paraula, com diu el Diccionari de la llengua catalana, significa “règim d'alimentació en què es limita, prohibeix o prescriu certs aliments”, o bé “abstenció total o parcial d'aliments”. Malauradament, però, ara hi ha moltes persones que es veuen forçades a prescindir d'alguns aliments i a “fer dieta” perquè la crisi actual ha limitat considerablement el seu poder adquisitiu, i això pot afectar la seva salut. Aquest és un problema greu que afecta les administracions i tots plegats.
El preu dels aliments depèn de molts factors, entre altres dels impostos que els graven, i aquí és on les administracions públiques poden influir en l'alimentació dels ciutadans. Per la seva actualitat i repercussions, m'ha semblat interessant analitzar, des de la perspectiva de la nutrició i la bromatologia, o ciència dels aliments, el nou IVA que es començarà a aplicar a partir del setembre. Efectivament, el 14 de juliol el BOE (Boletín Oficial del Estado) va publicar un decret llei (que vol dir legislar per la via ràpida i sense gaires consultes), que pomposament s'ha denominat “de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat” però que, com ja s'ha constatat a bastament, representa estrènyer-nos, i fort, el cinturó i, si se'm permet l'acudit, posar-nos a dieta.
El mateix dia de la publicació del nou IVA, aquest diari ens informava, amb un gràfic ben explícit, dels nivells de gravàmens dels diferents productes i serveis i, per tant, de quins considera el govern de l'estat bàsics o imprescindibles, entenent que són els que tenen un IVA més reduït. En la relació dels productes als quals s'aplica el tipus més baix (4%) hi apareixen en primer terme alguns aliments, seguits de llibres, diaris, revistes i medicaments (no sé si aquest ordre revela una gradació de necessitats segons el govern central). Als lectors de diaris ja ens agrada que aquests es considerin productes que cal castigar poc amb aquest impost. Els primers aliments només gravats amb el 4% són el pa i les farines. Això és correcte, ja que el pa i la farina aporten, sobretot, hidrats de carboni tipus midó, que són la base de la nostra alimentació. A continuació hi ha les llets, i es detallen els tipus, que d'una manera una mica confusa sembla incloure'ls tots. El consum de llet ens garanteix unes bones proteïnes, calci i vitamines, però no s'inclouen les fermentades, és a dir els iogurts, tant o més saludables que la llet, i tolerables per als que no poden digerir-la correctament. Després vénen els formatges, aliments que estan molt bé, però n'hi ha amb força greix, per la qual cosa el seu consum ha de ser moderat. La relació continua amb els ous, que aporten molts nutrients, sobretot proteïnes, encara millors que les de la llet. La llista d'aquest bloc segueix amb fruites (s'entén que també la fruita seca), verdures, hortalisses i llegums, aliments que cal consumir perquè aporten fibra, minerals, vitamines i antioxidants, i per les seves poques calories. Tanquen aquest grup els tubèrculs, és a dir les patates, que proporcionen, sobretot, hidrats de carboni, i els cereals. En aquest conjunt de vegetals, la redacció del BOE precisa que, d'acord amb el Codi Alimentari, han de tenir la condició de productes naturals. Si és així, com que aquest codi distingeix entre productes naturals i transformats, sembla que hem d'entendre que amb els cereals hi entra l'arròs, però no la pasta, per exemple, ni cap tipus de conserva, i no em queda clar què passa amb els congelats, que són aliments que mantenen prou bé el valor nutritiu, però que han estat tractats pel fred. Amb aquesta exclusió dels productes transformats, fa la impressió que els legisladors no valoren prou la contribució de la indústria alimentària. La resta d'aliments tenen un IVA del 10%. Potser s'entén en el cas de la carn, massa criticada darrerament però que s'ha de menjar amb moderació, però no pel que fa al peix, que ja va prou car i del qual cal estimular el consum. Amb aquest IVA també hi ha l'aigua (ens orienten, per tant, cap a la de l'aixeta, que sol tenir una bona qualitat), i les begudes no alcohòliques, els estimulants (cafè, te i cacau i derivats), el sucre, els gelats, els condiments i espècies i els olis i greixos. Potser hauria estat bé fer una excepció amb l'oli d'oliva i amb els productes dietètics, com els aliments per a celíacs, per exemple. Lògicament, les begudes alcohòliques tenen impostos més alts. Caldrà veure com s'aplica i quines repercussions tindrà tot plegat, ja que en temes d'IVA manen més els inspectors d'hisenda que els experts en alimentació.
