Gai Cilni Mecenes

Qui apareix en el títol va ser conseller de l'emperador Octavi Cèsar August, pels volts del 20 aC i crec que a partir d'ara ens hi haurem d'encomanar sovint, als mecenes. El seu cognom ha passat als annals de la història perquè ell va ser el primer que va començar a ajudar i protegir artistes contemporanis amb l'objectiu que poguessin desenvolupar les seves aptituds, les seves creacions. I si dic que d'ara endavant haurem de recórrer al mecenatge més que abans és per aquesta pujada salvatge de l'IVA que el govern espanyol imposarà als productes culturals i que serà una realitat a partir del setembre. Penso en aquest conseller romà quan sento a les notícies que un mecenes ha fet possible el concert del cinquanta aniversari del festival de la Porta Ferrada, un recital de la filharmònica d'Israel sota la batuta de Zubin Mehta. A Catalunya ja hi ha diversos models relacionats amb aquesta fórmula. El festival Temporada Alta té el seu propi grup de mecenatge format per empresaris locals que suposa el 20% del pressupost anual. O el Palau de la Música, que també confia un percentatge similar del seu pressupost al mecenatge. Dels Medici a Francesc Cambó n'hi ha que s'han donat a conèixer, d'altres en canvi s'han estimat més romandre a l'ombra. El patrocinador i facilitador del concert de la Porta Ferrada, per exemple, no sabem ni qui és ni com es diu, es vol mantenir en l'anonimat. Jo que li ho respecto, només faltaria. Ara, si em permeten, també goso demanar-li que no ho faci, per què se n'ha d'amagar? És com per sentir-se'n prou orgullós, no troben? El convidaria a sortir, a dir-ho públicament. Qui sap si així podria animar els que, com ell, tenen possibles per fer actes de mecenatge i afavorir a desencallar projectes. Pensi en totes les propostes creatives que es quedaran al calaix per falta de pressupost o per culpa dels entrebancs que en forma d'impostos i taxes aplica un govern que lluny de promoure un bé com la cultura, la retalla i la situa a l'abast només d'uns quants privilegiats, tractant-la com un bé de luxe. Amb això no vull pas dir que tingui cap càrrec de consciència, ans al contrari. Només que, com ja el benvolgut Gai Cilni Mecenes sabia, si no hi ha persones amb diners que creguin en el valor de difondre la cultura, no n'hi haurà, de cultura.