Sobreprotegits

Tan igno­rants ens creu als ciu­ta­dans l'admi­nis­tració que cada cop que hi ha un conat d'emergència, com aquests dies amb l'onada de calor, ens ha de bom­bar­de­jar amb mil i un con­sells sobre com ens hem de com­por­tar? Beveu aigua, cami­neu per l'ombra, no us esti­gueu molta estona al sol, cobriu-vos el cap... Mare de Déu! Sovint m'ima­gino què pen­sa­rien els nos­tres avis i avant­pas­sats més recu­lats en veure difo­sos arreu –tal­ment com si fóssim en situ­ació de guerra– uns con­sells que la huma­ni­tat gai­rebé té encas­tats al seu codi genètic. O no mun­ta­ven els seus cam­pa­ments en zones ombrívoles i al cos­tat dels rius els pri­mers humans? Quants anys fa que els homes van “inven­tar” estris per cobrir-se el cap? O no s'atu­ren encara al mig­dia les fei­nes a pagès quan la calor és més forta? A vega­des sem­bla que ens hàgim begut l'ente­ni­ment. O pot­ser també que, de tant insis­tir-hi, la soci­e­tat final­ment ha esde­vin­gut com un ramat de xais. Que també podria ser.