Interès i importància

La mort de Mic­hael Jack­son no m'ha afec­tat gens. Ni en el pri­mer moment, que ja fa dies, ni després de dies i dies de premsa, ràdio, tele­visió i inter­net. Ni m'ha afec­tat ni m'interessa. Ja sé que fins i tot hi ha gent que s'ha suïcidat perquè la seva vida no té sen­tit sense Mic­hael Jack­son. I que entre això i l'abso­lut des­in­terès hi deu haver un terme mig entre la sim­ple curi­o­si­tat i la mor­bo­si­tat com­pren­si­ble­ment humana. I també admeto que em diguin què coi estic fent par­lant d'aquest tema si no m'interessa gens. Ho admeto, he cai­gut en el perill que els que hi ente­nen diuen que afecta el peri­o­disme: que es fixa més en les coses interes­sants que en les veri­ta­ble­ment impor­tants. Encara que no m'interessi o no li pugui interes­sar tam­poc a vostè, con­vin­drem que el tema té tots els ingre­di­ents perquè sigui interes­sant, si més no des dels paràmetres d'interès que pre­do­mi­nen avui dia en la relació entre els mit­jans de comu­ni­cació i els seus recep­tors, siguin pocs o molts, sigui pels mit­jans tra­di­ci­o­nals o per les noves tec­no­lo­gies. De tota manera, feta aquesta reflexió, no deixa de sor­pren­dre'm una mica que la mort de Mic­hael Jack­son no m'hagi afec­tat gens. Sobre­tot tenint en compte que a mi les defun­ci­ons, fins i tot dels des­co­ne­guts més anònims, em pro­vo­quen una tris­tesa pro­funda. Penso que pot­ser és perquè aquest Mic­hael Jack­son últim era ja un difunt del Mic­hael Jack­son en el seu esplen­dor. Musi­cal­ment i també com a per­sona. Era un per­so­natge que com més es trans­for­mava, més per­dia interès com a artista i com a per­sona. Ens interes­sen les con­seqüències (les coses interes­sants), no les cau­ses (les impor­tants?) que l'havien con­ver­tit en el que era, o en el que ja no era. Sí, les fla­que­ses, que, poc o molt, tots tenim; però també la ins­tru­men­ta­lit­zació com a pro­ducte del mer­cat. No ho sé; no sé si és nor­mal això que em passa o si ho és més el que està pas­sant al vol­tant de la mort del rei del pop. Sí que sé que m'ha afec­tat molt més la mort de Far­rah Faw­cett. També era un ídol ina­bas­ta­ble. Però ha mort com moren mol­tes bones per­so­nes i alguna de mala. I també massa aviat.