La invasió

No és que em sor­pren­gui, però cada dia resulta més pre­o­cu­pant la invasió de lli­bres de con­sum ràpid, sense cap altra intenció que entre­te­nir, per dei­xar la ment en blanc. Por­ta­des llam­pants, tapes dures, cober­tes amb sola­pes i un con­tin­gut basat en tra­mes banals, per­so­nat­ges fàcils d'iden­ti­fi­car i enig­mes de reso­lució sense mal­de­caps. Parlo amb una lli­bre­tera, que els té col·locats a pri­mera línia, i em con­fessa que és el plat que devo­ren lec­tors que abans men­ja­ven altre tipus de pro­duc­tes, no tan fast-food. No cal dir que els pos­si­bles lec­tors són de per­fil uni­ver­si­tari sense ambició.

Alguns edi­tors diuen que gràcies a aques­tes ven­des poden com­pen­sar les pèrdues que tenen en lli­bres neces­sa­ris per fer avançar la cul­tura, però no s'ha d'adver­tir que mol­tes de les nos­tres edi­to­ri­als estan pro­duint lli­bres engrei­xats amb clen­bu­te­rol, amb l'agreu­jant que no es venen o són com la terra cre­mada. Tot ple­gat està col·locant el llistó arran de peus.

Deia George Stei­ner en una entre­vista que la seva tasca com a pro­fes­sor impli­cava sen­si­bi­lit­zar els que han après a lle­gir amb ell: “M'agra­da­ria que em recor­des­sin com un bon mes­tre de lec­tura, entesa la lec­tura repa­ra­dora en un sen­tit pro­fun­da­ment moral. La lec­tura ens hau­ria de lli­gar a una visió, com­pro­me­tre la nos­tra huma­ni­tat...” Hi ha, sens dubte, un apre­nen­tatge de la lec­tura, que ens motiva cap a la poe­sia, la filo­so­fia i la història. Hi ha una manera per ense­nyar-nos a esti­mar l'art i de mirar el gòtic del MNAC, no pel nom de la ins­ti­tució sinó pel con­tin­gut i la bellesa. Hi ha una manera d'apre­ciar la cul­tura com una cosa pròpia. I no estem en el camí ade­quat.